Novetats setmana 40

Aquesta setmana hem tingut bastantes novetats pop interessants, amb nous senzills de Halsey, Camila Cabello, Niall Horan i Charlie Puth.

Halsey ha celebrat el seu aniversari estrenant una nova cançó del seu proper disc Maniac, que sortirà el proper mes de Gener. Es diu Clementine i és una cançó pop downtempo sense influències del trap ni del rock, que res té a veure amb Without Me, Nightmare o Graveyard. En un primer moment em va deixar bastant indiferent, però poc a poc m'ha anat agradant més, en part perquè té un so molt original i únic. Això sí, no trobo que arribi al nivell de Graveyard, cançó que sí que m'encanta i que segueix sent l'actual senzill oficial del disc. El que sí que no m'agrada és que en diversos punts les segones veus són ella cridant per darrera.

Sembla que Camila Cabello ha acceptat que Liar i Shameless han estat un flop, perquè tot just un mes més tard d'encetar la promoció del seu segon treball discogràfic amb aquest doble senzill, la cantant d'origen cubà ja té nou senzill a punt: Cry For Me. És una cançó mid-tempo correcta, bastant en la línia de Shameless. No m'encanta però està bé.

Charlie Puth va prometre estrenar tres cançons bastant seguides, de les quals una seria el primer senzill oficial del seu tercer treball discogràfic. A finals d'Octubre va estrenar I Warned Myself, fa unes setmanes va arribar Mother (la que finalment serà promocionada com  a senzill de presentació) i divendres va presentar Cheating On You. És una cançó bastant original, que combina ritmes trap amb uns sintetitzadors retro, i que és la meva preferida de les tres sense cap mena de dubte. Cadascun dels tres senzills té un so molt diferent, pel que podem anticipar que el proper àlbum de Puth serà molt variat. Esperem tenir-ne notícies concretes aviat.

Després d'un any sense nova música, Niall Horan torna amb Nice To Meet Ya, on segueix apostant pel so pop-rock retro del seu primer àlbum Flicker. És una bona cançó, ni el millor ni el pitjor senzill de Horan; amb una instrumentació bastant intererssant, però tampoc no és l'estil de música que a mi més m'agrada.