Divendres Charlie Pitjor va estrenar el seu segon àlbum estudi Voicenotes que ha estat promocionant amb diversos senzills, començant ja fa més d'un any amb Attention, que va ser un dels èxits de l'estiu del 2017.
El disc estava previst pel passat mes de gener, però l'artista americà va decidir postposar el seu llançament, ja que no estava satisfet del tot amb la producció en algunes cançons i les volia produir totes ell mateix.
Quan només n'havíem escoltat How Long i Attention podria semblar que ens trobaríem amb un disc monòton, però no ha estat així: ens trobem en un disc que conté una varietat d'estils considerable, sense deixar de sonar coherent amb una atmosfera conjunta inspirada en la música dels anys 90. Pel que en aquest aspecte Puth soluciona el principal problema que tenia, sota el meu punt de vista, el seu àlbum debut del 2016 Nine Track Mind: no calia molestar-se en sentir el disc sencer perquè en els senzills ja hi trobavem tot allò que resultava interessant. A banda de més variades, les cançons de Voicenotes són en si molt més bones que les de l'anterior disc.
Quan només n'havíem escoltat How Long i Attention podria semblar que ens trobaríem amb un disc monòton, però no ha estat així: ens trobem en un disc que conté una varietat d'estils considerable, sense deixar de sonar coherent amb una atmosfera conjunta inspirada en la música dels anys 90. Pel que en aquest aspecte Puth soluciona el principal problema que tenia, sota el meu punt de vista, el seu àlbum debut del 2016 Nine Track Mind: no calia molestar-se en sentir el disc sencer perquè en els senzills ja hi trobavem tot allò que resultava interessant. A banda de més variades, les cançons de Voicenotes són en si molt més bones que les de l'anterior disc.
També trobo molt interessant la producció en practicament totes les cançons. I com sempre, Puth ens mostra un molt bon nivell vocal.
En conclusió, Charlie Puth pot ser un artista més interessant del que ens pot semblar superficialment, després de només haver sentit els seus èxits com Marvin Gaye o We Don't Talk Anymore. En el seu anterior disc ho podíem intuir. I ara ho podem veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada