Divendres, Anne Marie va llançar el seu àlbum debut, que inclou un total de 17 cançons, entre les quals hi ha els múltiples senzills i col·laboracions que ha estat editant en els dos últims anys, com Alarm, Friends, Ciao Adios, Rockabye o 2002.
El disc té un estil molt tancat que se'm fa una mica monòton: pop amb pinzellades tropicals, sense massa més pretensions que recrear el so que està de moda des de fa un parell d'anys.
Sento molt haver-vos de dir que m'ha semblat un disc molt fluix i sense cap alicient, ja no per sentir-lo de nou sinó per acabar-lo les primeres vegades. Si els senzills d'Anne Marie ja no han tingut un nivell espectacular, la majoria de les cançons que conformen el disc de pistes del disc encara els fan bons.
Si bé és cert que hi ha algunes cançons que sí que estan bé, tampoc trobo que aportin res de nou.
També hem de comentar els aspectes positius d'aquesta artista anglesa, ja que a diferència de la majoria de discos debut, ella és autora o coautora de totes les cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada