Aquest divendres, Train van editar el seu vuitè disc (Sense comptar discos de covers i de nadal) A Girl, A Bottle, A Boat; que venia precedit per un primer senzill realment terrible Play That Song, i per alguns altres promo/countdown singles ja més potables. Però, valdrà la pena el seu nou disc?
És un disc molt variat i irregular: Tenim, per un costat el doo-woop Valentine, que perfectament podria ser una cançó de la Meghan Trainor del 2014-15; mentres que la cançó anterior (Silver Dollar) és una cançó Reggae amb una instrumentació amb molts vents metalls o Drink Up -la cançó que obre el disc- és una cançó bubblegum pop molt ballable. Irregular ho és en el sentit en que hi ha cançons que realment són molt bones, però altres que dificilment són suportables. I més aviat poques es queden en el terme mig. El problema és que hi ha unes quantes cançons, com Lottery el primer senzill Play That Song, una cançó contry-folk, que realment potser no és tan dolenta, però la trobo d'un estil molt adult en el pitjor sentit de la paraula -que més val es passin per aquest costat que en pretendre que són adolescents encara quan els membres de Train van deixar de ser-ho fa més aviat dos dècades- i que suposo que hi haurà gent que l'hi agradarà, però que jo trobo realment terrible i em tira increïblement enrere.
En conclusió, és un disc que es deixa escoltar molt i que no em penedeixo d'haver escoltat, encara que els dos primers singles estiguessin increïblement mal triats sota el meu punt de vista. Té un bon grapat de cançons molt bones, que realment no haurieu de deixar passar si us agrada la música d'aquesta veterana formació de San Francisco. El que sí que és veritat és que jo considero aquest disc inferior que els seus anteriors discos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada