Avui s'ha estrenat No, el primer senzill del segon àlbum de Meghan Trainor. Va prometre que per aquest àlbum, a més de canviar el color de cabell, canviaria l'estil de música i deixaria enrere la influència de la música Doo Woop, però ha complert la seva paraula?
Sí, ja que és indiscutible que No no té res a veure amb All About The Bass, Dear Future Husband i Lips Are Moving, i presenta un estil Hip-Hop molt potent. A mi m'ha agradat molt més que les cançons citades, i tot i que a la primera vegada no m'ha acabat d'agradar, ja amb un parell més de vegades m'ha anat agradant cada vegada més.
Comença cantant una estrofa practicament a acapella amb un estil que m'ha recordat bastant a Ariana Grande, però al cap de poc menys de vint segons ja entra la percussió a la primera i tornada i després d'hi afegeixen les guitarres. A la tornada del final a tots aquests elements s'hi sumen sintetitzadors, que fan que, segons el meu criteri, sigui el millor moment de la cançó. Parlant d'Ariana Grande, aquesta cançó té similituts amb Problem i Focus, ja que abans de la tornada la base fa una espècie de pluck (és a dir, el moment quan la cançó"puja") i després a la tornada es queda només la veu amb la percussió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada