Crítica: Provocateur

Després que el seu anterior treball discogràfic, llançat el 2014 i anomenat We Are The Party, ens deixés més aviat freds, la setmana passada DJ Antoine va publicar un nou àlbum, anomenat Provocateur. Aquest àlbum ve precedit pels senzills Holiday i Thank You. El primer el vaig trobar fluix, mentres que el segon em va encantar. A quin dels dos senzills s'assemblarà més el disc?

La majoria de cançons del disc mantenen la mateixa essència de la música dance simple però molt efectiva dels seus anteriors discos, però afegint-hi nous elements d'altres gèneres, sobretot del Tropical House, o influències d'algunes cançons que han estat exitoses en els darrers mesos: Pink Rose, tot i que és una de les cançons que més m'han agradat del disc, està clarament inspirada en el so d'algunes cançons del darrer àlbum de Justin Bieber com poden ser Where Are U Now o What Do You Mean, totes dues produïdes per Skrillex. També hi ha algunes cançons que podrien haver estat perfectament a Sky Is The Limits, però són una minoria.

En conclusió: Provocateur no és més del mateix del tot, però tampoc és un pas endavant respecte als seus milors discos. Com a mínim no és un clar pas endarrere com ho va ser We Are The Party. Però el problema principal, sota el meu punt del vista, no és aquest: és que jo, i suposo que a molta gent els passarà el mateix; ja en tenim prou d'aquest estil de música. I com vaig dir quan vaig fer la crítica del disc de RedFoo, per mi, aquest estil es va quedar en el passat, concretament al 2013. Si per contra teniu ganes de més del mateix, aquest disc us encantarà.