First Listen: Motion

Motionés el disc que consagra l'èxit de Calvin Harris. En èxit dels singles supera 18 months, però ho fa també en qualitat?


El disc comença amb el que per mi ha estat una grata sorpresa: Faith.
Quan vaig veure que no hi havia col·laboradors pensava que era un tema instrumental. I no és un gran tema progressive House, cantat per ell. Si no haguès escoltat Blame em semblaria molt bona però és massa semblant. Després venen dos cançons que ja coneixem de sobres: Under Control al costat d'Alesso i Hurts i Blame, amb la veu de John Newman. La quarta cançó és Love Now, amb la veu d'All about She, que compta amb uns tocs Deep House qua la fan sonar diferent de la resta de cançons.

Després dos cançons més que ja coneixíem: Slow Acid, instrumental, i Outside, amb la veu d'Ellie Goulding. La setena pista és It Was You, una col·laboració amb Firebeatz, amb poca vocal i molta contundència. La vuitena cançó és Summer, que ja coneixem tots de sobres. A continuació arriba una producció amb Ummet Ozcan: Overdrive. Tot seguit ve Ecstasy, també amb la veu de Hurts, una cançó bastant lenta per ser electrònica i sense drop. Després ve Pray to God, amb la veu de HAIM, d'un electropop molt elegant.

La pista 12 és Open Wide, el desastre de versió vocal de C.U.B.A. amb el rap de Big Sean. Jo hauria preferit la versió instrumental. Després ve Together, una cançó al costat de Gwen Stefani que torna a ser la típica cançó del productor escocès.
Ens apropem al final del disc amb Burnin', la col·laboració amb R3hab i tanca el disc Dollar Signs, amb la veu de Tinashe. La part que seria la cançó està molt bé però el drop no.

Conclusio: És un disc molt variat, però encara més ireegulars amb algunes cançons excel·lents i alguns temes que no m'agraden gens. Per mi és una mica pitjor que 18 Months, encara que no es queda gaire enrera.


El disc m'ha agradat més Dillon Francis - Money
El disc m'ha agradat menys que Avicii - True

Altres opinions:
Billboard
Rolling Stone