Crítica: Abandon Ship

Ja hem pogut escoltar Abandon Ship el primer àlbum de Knife Party, on els australians ens demostren un altre cop la seva versatilitat a l'hora de produïr, encara que això faci que amb un ventall tan ample de subgèneres dins la música electrònica sigui pràcticament impossible que t'agradin tots els temes del disc.
El disc comença amb Reconect, què no és més que una introducció al disc d'un minut i mig similar a les intros que fa servir el duet australià als seus sets.
El segon tema és el primer single del disc: Resistance. Un tema instrumental, Electro House i amb algunes influències Dubstep (En el so més que res). A mi no em va agradar gaire quan va sortir i ara al donar-li una altra oportunitat tampoc m'ha acabat de fer el pes.
A la tercera pista del disc, Boss Mode, hi trobem un canvi d'estil bastant radical amb un principi bastant House, però un drop totalment trap. Boss Mode també és un tema instrumental.
Atenció a la següent cançó del disc: EDM Trend Machine. EDM Trend Machine és, ara sí, una cançó que vol parodiar les darreres tendències del món de la música electrònica amb un so molt proper al Deep que desemboca en un drop Big Room, que dura -literalment- un segon. Fins aquí tot bé, però després la transició un altre cop al so Deep es fa molt extranya. Excepte per aquesta part és un gran tema, però potser si enlloc d'una paròdia hagués estat una cançó "Seriosa" hauria estat millor.
Després arriba 404, que des del començament ja és molt contundent, amb un dels drop més contundents i obscurs que he escoltat. La següent cançó, Begin Again, és tot el contrari. És el més suau que Knife Party ha produït fins ara. La veu de la cançó és de Rob Swire, un dels DeeJays del duet. La producció és molt Progressive House, que tot i ser un dels gèneres més majoritaris dins la música electrònica ells mai havien produït música d'aquest tipus, i el drop em recorda bastant a One More Time de Daft Punk.
El setè tema és Give it Up, una cançó que fusiona Reggae i Dubstep, dos gèneres que ja havien combinat a altres temes com Fire Hive, encara que Fire Hive i Give it Up tenen poc o res a veure.
Després de D.I.M.H, unes inicials que es corresponen a Devils in My Heart, una cançó que no sabria classificar en cap gènere, però m'ha agradat.
El següent tema s'anomena Micropenis. I la cançó és tan insusual/lletja com el seu títol. Comença amb un despertador i durant el tema combina ritmes Deep i Dubstep. La idea és bona, però crec que no s'ha dut a terme correctament.
La desena pista és Superstar, on la veu la posa Bryan Cristopher, el vocalista d'I See Monsters. Superstar presenta un so disco que mai hauria esperat trobar a una producció de Knife Party.
Després de Red Dawn, un tema amb aires àrabs que per mi és el menys encertat del disc.
El tema amb el que es tanca el disc és Kaleidoscope, un tema molt calmat (I sense drop) del que ens prodriem esperar i encara més venint de Knife Party. Aquest tema és una excel·lent manera de tancar el seu primer àlbum (Encara que el seu quart disc), on tornen a demostrar que no s'encasellen en un sol gènere.