Aya Nakamura publicava divendres el seu quart treball discogràfic DNK, que ha avançat amb els senzills SMS i Baby. Compta amb un total de 15 cançons, entre les quals hi ha una col·laboració amb Myke Towers.
El nou àlbum d'Aya Nakamura no sorprèn, però compleix les expectatives. És un disc, sens dubte, bastant més interessant que el seu predecessor Aya, l'àlbum que la cantant parisenca estrenava fa poc més de dos anys i que, tret d'un parell de senzills, trobo que passava molt desapercebut. A nivell de producció, és un disc amb poques sorpreses: DNK segueix apostant per instrumentals simples amb reminiscències als ritmes africans. No obstant això, potser en aquest disc podem trobar un disc una mica més sofisticat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada