El disc comença amb una introducció narrada per Cruz Cafuné en què parla de com fa temps que volia que algun artista canari tingués la repercussió internacional que ha aconseguit Quevedo. Res a comentar a nivell musical d'aquesta primera pista i, la veritat, és que m'hagués agradat veure una col·laboració pròpiament dita de Cruz Cafuné i Quevedo. Tot seguit tenim "Ahora Qué", una proposta trap-pop que compta amb la producció de Linton. Aposta per un so molt similar al d'"Ahora y Siempre" i no em sembla necessàriament millor. La tercera pista del disc és "Yankee", un reggaeton amb diversos canvis de tempo que no arriben a amagar el fet que és una cançó totalment previsible. Dels quatre senzills que Quevedo va estrenar el 2022, "Vista al mar" és el que menys m'ha cridat l'atenció i el que he escoltat menys amb bastanta diferència. Però, havent escoltat el disc sencer, em sembla una de les pistes més destacables de Donde Quiero Estar. No em sembla que no compleixi els objectius que té una cançó d'aquest estil, però tampoc la trobo memorable.
Seguim amb dues més de les cançons que ja havíem pogut escoltar anteriorment: "Playa del Inglés" és la col·laboració amb Myke Towers que va sortir com a senzill fa més d'un mes. Sobre una producció que combina sons electrònics i ritmes urbans amb bon gust, tenim una tornada molt enganxosa i unes estrofes més que correctes. Tot seguit tenim "Sin Señal", el primer avançament de Donde Quiero Estar, que va arribar a les plataformes digitals a finals de juliol, tot just unes setmanes després de la seva col·laboració amb Bizarrap. La producció del colombià Ovy On The Drums porta la interpretació vocal del canari a un altre nivell a la que, sens dubte, és la millor cançó de l'àlbum debut de Quevedo. "Dame" podria ser una de les pistes més destacables del projecte, però el fet que sigui una col·laboració amb Omar Montes li resta punts. "Cuentame" em deixa amb la sensació que hauria pogut funcionar molt millor amb un altre tipus de producció. A continuació tenim, "Luces Azules" una de les cançons que més destaca en el conjunt del disc per les seves influències punk però que tampoc m'acaba de convèncer.
La desena cançó de Donde Quiero Estar és l'últim senzill que faltava per aparèixer al tracklist: "Punto G". És una d'aquelles cançons a què objectivament podríem trobar-los problemes, però és tan adictiva i la producció sona tan bé que ja és igual. Les influències house que ja havíem pogut veure a col·laboracions com "Apa" o "La Cone" també té el seu lloc a l'àlbum de Quevedo a "Muñeca". "Wanda" és un altre reggaeton produït per Ovy On The Drums que és una de les cançons que més m'han agradat a les primeres escoltes. "Me Falta Algo" compta amb una instrumentació orgànica bastant sorprenent, però que en combinació amb la veu no acaba de funcionar del tot en la meva opinió. "Lisboa" i "Éramos Dos" són dos propostes de reggaeton correctes però que no ofereixen res que no hàgim vist ja als senzills i en una versió més descafeïnada. Per acabar tenim la cançó que dona nom al disc "Donde Quiero Estar", una pista de rap introspectiva.
Donde Quiero Estar no és un disc particularment fluix si el comparem amb altres peojectes de música urbana d'artistes novells, però tenint en compte la repercussió sense precedents que Quevedo va aconseguir el 2022 i el fet que tots quatre avançaments del disc no estaven gens malament, m'esperava alguna cosa més d'aquest disc. Em quedo amb la sensació que les pistes més destacables del disc són les que ja coneixíem i la gran majoria de les inèdites passen totalment desapercebudes. Un dels punts forts de senzills com "Punto G" o "Sin Señal" era la seva fantàstica producció i per això ha estat una sorpresa veure que gairebé totes les cançons inèdites compten amb instrumentals molt simples
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada