Si no canvien gaire les coses, Marry Me aconseguirà la primera posició de la llista oficial del Regne Unit però serà el disc d'Olly Murs que menys repercussió tindrà a nivell comercial. No obstant això, en cap cas em sembla un projecte més fluix que els seus predecessors. El que sí que se li pot retreure és que, malgrat que el cantant de "Wrapped Up" hagi col·laborat amb menys productors que mai, el disc sembla repetir la mateixa fórmula dels seus anteriors projectes discogràfics, que ha perdut efectivitat amb el pas del temps. Els únics co-autors que trobem als crèdits de les cançons de Marry Me són Jessica Agombar i David Stewart, que ja havien treballat junts a la composició de "What A Man Gotta Do" dels Jonas Brothers o el número 1 mundial "Dynamite" de BTS.
La majoria de pistes de Marry Me són cançons mid-tempo amb produccions poc elaborades que ja podríem haver a Right Time Right Place una dècada enrere. Són cançons que encaixarien perfectament a les ràdios pop (i probablement s'han fet amb aquesta intenció) i que amb les escoltes ens acabarien agradant, però que no tenen res que cridi l'atenció a les primeres escoltes. Es podria dir que el fet que Marry Me segueixi totalment en la línia dels seus altres discos és alhora el millor i el pitjor d'aquest nou àlbum d'Olly Murs. D'una banda, qui hagi gaudit dels altres projectes del cantant anglès hi trobarà molts elements que li resultaran familiars. Però, de l'altra, no té cap fil conductor que uneixi les cançons d'aquest projectes i les diferenciï de les dels seu altres àlbums. Això sí: a nivell vocal, Marry Me és el millor disc del cantant de "Dear Darlin'", però les cançons són tan insípides que no serveix de gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada