El disc comença amb Need You Now, una col·laboració amb el cantant neerlandès Jake Reese que ja va avançar el mes passat. És un pista house suau, més que correcta a nivell vocal i que aposta pel so fred que ha dominat les llistes dance europees enguany de la mà d'artistes com Imanbek o Topic. A continuació trobem una altra cançó que ja coneixem des de fa unes: Feel Something, que compta amb la veu de Duncan Lawrence, el cantant que va representar els Països Baixos a Eurovisió l'any 2019 amb el seu senzill Arcade. Feel Something és una cançó de synthpop amb una forta inspiració de la música dels anys 80 i pocs elements de música electrònica. La tercera pista del disc l'ocupa Euthytmia, la producció que dona nom al projecte. Malgrat ser totalment diferent de la resta de cançons de l'EP, no em sembla que quedi fora de lloc: és la única producció instrumental i la única pista trance. Tot i que en els últims anys, Armin Van Buuren ja ha demostrat la seva habilitat per produir música d'altres estils, no podia faltar com a mínim una pista de l'estil amb què va convertir-se en un dels DeeJays més respectats del món durant la dècada dels 2000.
Slow Lane és una altra pista dance suau que combina un lead melòdic amb els greus gruixuts i freds en el drop, combinació que resulta bastant original. Aquesta cançó compta amb la veu del britànic James Newman, amb qui Armin Van Buuren ja va col·laborar en dues cançons del seu anterior disc Balance: High On Your Love i el senzill Therapy. A continuació arriba Should I Wait, una altra col·laboració amb un artista que ja va posar veu a una cançó de Balance: l'artista neerlandès Avalan ja va participar a Sucker For Love. Manzi compta amb la coproducció de Fernando Garibay i la veu de Shari Short i és una cançó amb un so força original. La última cançó d'Euthytmia es diu Worlds, compta amb la participació del també neerlandès Robin Vane i torna apostar per un so dance suau i fred.
Euthytmia és un EP de música dance més que sòlid, amb prou material nou i amb un so específic bastant cohesiu. De la mateixa manera que es podria dir de la majoria de música que ha presenta últimament, trobo a faltar que hagués arriscat més a nivell musical. Com sempre passa amb els llançaments d'Armin Van Buuren, hi haurà una del públic que criticarà que estigui massa orientat al pop, però esperar que faci música trance com feia fa 10 anys encara a hora d'avui és exposar-te a una decepció tu sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada