Novetats setmana 36

De la mateixa setmana que vaig deixar de fer els repassos setmanals de novetats ja que me n'havia cansat, aquesta setmana tenia ganes de recuperar aquesta secció per parlar-vos, sobretot de les noves propostes d'AlunaGeorge, Machine Gun Kelly i Silk City, el nou projecte de Mark Ronson i Diplo.

Fa tres setmanes, AlunaGeorge col·laboraven amb el productor i DJ britànic SG Lewis a Hurting, una de les millors cançons de l'any, però no va ser fins ahir que vam poder escoltar la primera cançó d'ells com a artistes principals aquest any: Superior Emotion, on col·laboren amb Cautious Clay. La veu suau d'aquest cantant de Cleveland i d'Aluna Francis combinen a la perfecció, sobre una instrumental amb influència trap, però amb un so que recorda molt al de l'àlbum debut d'AlunaGeorge del 2013 Body Music. De fet, sembla que sigui la evolució natural d'aquest so, com si I Remember no hagués existit. Encara que no és una cançó que m'hagi encantat ja la primera vegada, Superior Emotion m'ha agradat molt, encara que no tant com Hurting.

Aquesta cançó és el primer avançament de l'EP Champagne Eyes que el duo anglès publicarà el proper 5 d'Octubre.

Després d'haver publicat ja unes quantes cançons com a duo, Mark Ronson i Diplo, sota el nom de Silk City, col·laboren amb Dua Lipa a Electricity, en la què clarament és la seva primera proposta amb aspiracions de triomfar a les llistes d'èxits. Novament ens trobem amb una proposta emmarcada en el Deep House, però més en la seva vessant clàssica que en la contemporània, per tant la comparació amb One Kiss (la col·laboració de Dua Lipa amb Calvin Harris que ha estat una de les cançons de l'estiu) és inevitable. La veritat és que Electricity m'ha agradat, però per una banda, trobo que és una producció en la que no hi trobem l'extra de qualitat que hauria d'aportar la participació de Mark Ronson.

MK, Jonas Blue i Becky Hill han col·laborat a Back And Forth, una altra proposta Deep House, que

també segueix una mica en la línia de One Kiss. Però sent que la mencionada col·laboració de Calvin Harris i Dua Lipa va ser número 1 al Regne Unit vuit setmanes, no em sorpren gens que hi hagi artistes britànics que vulguin repetir la fòrmula. Veient com als senzills de Jonas Blue els hi va molt bé en determinats europeus, veurem si no trobem aquesta cançó en algun top 10. Opino que Back And Forth no és que estigui malament, però és una cançó que no aporta res nou en la producció, ni té una vocal especialment remarcable.

Meghan Trainor va postposar el seu tercer àlbum de l'Agost al Gener, cosa que a mi em va decepcionar bastant ja que els diversos avançaments que n'havia donat sonaven molt bé. Ara ha col·aborat a la nova proposta de Sigala: Just Got Paid, en la què Ella Eyre i French Montana també hi posen veu. Sincerament, no m'ha agradat aquesta cançó. Ja que no m'agrada l'estil de Sigala. Però veient que hi participava Meghan Trainor, l'hi havia de donar una oportunitat.

Steve Aoki i Nicky Romero de sobte sembla que tinguin una excel·lent relació: el passat mes, Aoki va presentar dos remescles per l'anterior senzill de l'holandès Me On You, mentres que Nicky Romero va presentar dos remescles de Lie To Me del DJ americà. Ara col·laboren per primera vegada a Be Somebody, una producció dance que m'ha agradat bastant i en la què Kiiara hi posa veu. La veritat és que encara que Nicky Romero és un dels meus artistes preferits dins el panorama EDM, últimament està publicant tanta música nova que estic una mica saturat. Com a mínim trobo Be Somebody més encertada que la seva anterior proposta enfocada al pop Me On You.

Inna ha presentat el seu nou senzill No Help, una cançó tropical house que està bastant bé, malgrat que cau una mica en sonar genèrica.

Per últim una proposta que ni tan sols m'esperava que m'agradés, per un gran nombre de motius: no acostumo a escoltar cançons que són tot rap a no ser que sigui Nicki Minaj , no tinc cap interès en la música de Machine Gun Kelly normalment i no m'agrada donar-li gaire atenció als diss tracks (és a dir, a les cançons en les què un artista, generalment un raper, parla malament d'un personatge públic); 

però Rap Devil m'ha resultat molt atractiu. Eminem va publicar la setmana passada per sorpresa el seu novè disc Kamikaze, en el què obertament criticava a Machine Gun Kelly, amb qui ja se sap que tenia una certa enemistat a causa que MGK va fer uns comentaris sobre la filla d'Eminem l'any 2012 (quan ella ja era major d'edat, abans que algú pensi malament).

Deixant de banda la lletra, que també trobo molt encertada deixant de banda si és correcte o no fer una cançó en la que ataques (o, en aquest cas respons) una altra persona, musicalment  és una cançó que malgrat no tenir cap part cantada, no es fa gens pesada. La producció corre a càrrec de Ronny J, que va ser l'encarregat de la brillant base de Kream d'Iggy Azalea.

A més també m'agrada el concepte que un artista molt més jove i "irellevant" respongui amb aquesta contundència una persona que sembla que és una llegenda i que ningú té dret a criticar. Més quan precisament en el seu nou disc, Eminem critica bastants rapers joves. Irònicament, el videoclip de Rap Devil té ni més ni menys que 17 milions de reproduccions més que el que va publicar Eminem unes hores després.

Si voleu el comentari detallat sobre la lletra el trobareu a genius