Joanne World Tour Barcelona 14/1/18

Diumenge a la nit, Lady Gaga va fer el primer dels concerts de la secció europea de la gira de presentació del seu cinquè àlbum en solitari Joanne, que estava prevista per la tardor però que va haver de ser postposada a causa de la fibromiàlgia.

En aquesta ocasió, l'artista va interpretar el repertori habitual de la gira, sense cap cançó més ni menys, amb un total de 22 cançons estructurades en set actes.

NOTA: Les fotografies on està indicades són meves, per tant si algú les vol fer servir (cosa que sincerament dubto, ja que amb una cerca al google en trobes de millors) agrairia que m'informés en els comentaris.

Quan el compte enrere de deu minuts que tenia preparat per anar-nos posant ansiosos va arribar a zero, va encetar l'espectacle amb la mateixa cançó que obre Joanne: Diamond Heart, portant un vestuari negre i un dels barrets de cowboy que són un dels símbols d'aquesta etapa de la carrera de Gaga. A continuació, Gaga es va treure el barret, que va deixar veure una cinta negra al seu cabell, mentres començava a sonar A-Yo, la primera cançó del concert on va agafar la guitarra. El primer acte el va tancar amb dos cançons més: Poker Face i Perfect Illusion. Un cop finalitzat, ella va desapareixer mentres les llums s'apagaven per donar lloc al primer dels interludis, que és el que va derrapant amb un cotxe mentre porta el característic barret rosa de Joanne, i que com possiblement ja sabreu està disponible al seu canal de YouTube.

El Palau Sant Jordi es va omplir de flames quan Lady Gaga va tornar a l'escenari, primer a les pantalles, a l'inici de John Wayne, i després literalment quan va arribar el drop de la cançó. S'havia canviat de vestuari, encara que el segon tornava a ser de color negre, i s'havia deslligat el cabell de la perruca que portava, de base rossa amb metxes blaves i roses, que és la que ha portat en totes les parades de la gira. Després va venir una Scheisse, una cançó del seu disc del 2011 Born This Way que primer, quan em vaig assabentar que la cantava i en certa manera "prenia el lloc" a alguna de les altres, no em vaig alegrar gaire, però que després d'haver-la estat escoltant moltes vegades en les últimes setmanes realment em va agradar poder viure en directe. Va tancar el segon acte amb un altre dels seus clàssics Alejandro, a la què va canviar la tornada per fer-la més aguda, cosa que va resultar una grata sorpresa. Mentres la banda allargava l'acompanyament d'aquesta cançó del seu disc The Fame Monster, Lady Gaga es va anar a canviar de vestuari i mentrestant vam poder veure el segon interludi de la nit, que el que té la estètica de Collage i on la veiem amb banyes de rinoceront. És el meu preferit, dels cinc.

La novaiorquesa va tornar amb un vestuari blau texà per interpretar el seu primer número 1 Just Dance, que aquest 2018 compleix una dècada, però en una versió nova que és la que ja havia interpretat a Coachella i la Superbowl l'any passat (bé, i a la resta de concerts de la gira, suposo). La va seguir una altra del seu àlbum debut The Fame: Love Game, una cançó que va ser una grata sorpresa quan em vaig assabentar que formava part de la llista de cançons habituals de la gira ja que personalment pensava que no la podria veure mai en directe. Va ser una de les poques cançons que va escurçar. Va finalitzar la tercera secció del concert amb un altre dels seus clàssics: Telephone, una cançó que tots ja sabem com llueix en directe amb els arranjaments que fa la seva banda.

El pavelló va tornar a posar-se a les fosques i vam veure el tercer interludi de la nit, on apareix als camerinos amb una ambientació extremadament tenebrosa i que no és del gust de tothom. Aleshores va començar a sonar l'instrumental de la remescla trap de DJ White Shadow de la seva cançó Applause mentres Lady Gaga i els ballarins, amb vestuaris florals, tornaven a l'escenari, i tot seguit va començar la versió original, que va ser la única cançó d'ARTPOP que la vam poder sentir cantar ahir i en tota la gira. Aquest va ser el primer moment on les plataformes van baixar del sostre i Lady Gaga va passar pels quatre escenaris fins arribar al que hi havia al mig de la pista, que era en el que hi havia el piano, on es va asseure per interpretar Come To Mama, mentres els ballarins desapareixien per una porta situada a sota de l'escenari on ella estava cantant. Va seguir amb una versió acústica de The Edge Of Glory, que va dedicar a les víctimes de l'atemptat terrorista que va tenir lloc a la capital catalana el passat mes d'Agost. Sens dubte, i no per la dedicatòria, sinó ja per la interpretació en si va ser un dels millors moments del concert i el mes emotiu. I la novaiorquesa va tornar a posar-se dempeus i ballar quan va començar a sonar Born This Way, actuació per la qual va tornar a tenir els ballarins.

I una vegada més, ella va desapareixer i vam veure un altre interludi d'estètica absurdament tenebrosa. Va sortir a l'escenari principal amb un vestuari roig, que incloia una espècie d'abric amb una cua molt llarga i una petita màscara que l'hi cobria un ull i que ràpidament interpretant Bloody Mary, una cançó de Born This Way que mai va ser llançada com a senzill i que encara estic intentant entendre perquè ha decidit interpretar en aquesta gira. Ràpidament es treuria tots dos elements que he descrit (quedant-se amb un body vermell) i es posaria un barret del qual penjaven diverses fileres de rosa, i aniria a un dels escenaris secundaris per interpretar Dancin' In Circles, la cançó nova amb un moment de coreografia més exigent. Va seguir amb Paparazzi, abans de despareixer per baix i tornar a apareixer al sostre, per tornar a descendir del sostre amb una pasarel·la mentres cantava Angel Down. i portava un vestuari de colors clars. Un cop ja estava a l'alçada de l'escenari va tornar a agafar la guitarra per intrepretar Joanne, la cançó que dóna nom al seu més recent disc i que és brillant, es miri la lletra o es miri la música.

Lady Gaga durant Bad Romance

Una vegada va haver passat l'últim dels interludis de l'espectacle, Lady Gaga va tornar a l'escenari amb un vestuari blanc i un extravagant però preciós antifaç del mateix color per interpretar la seva cançó més reconeguda, que no només va ser cantada per tot el públic sinó que molts també vam (dins de les limitacions de l'espai) fer la icònica coreografia amb ella, en un dels moments més emocionants per mi del concert, sinó el que més. Suposo que no cal ni dir que parlo de Bad Romance. El fet que la posada en escena fos calcada a la de la Superbowl i "ja ens la sabíem" no va treure res de màgia en aquest moment. Sense la màscara i la jaqueta, i quedant-se amb un mono també blanc que seguia la forma del seu cosa, Lady Gaga va interpretar el seu últim single a dia d'avui: The Cure, una cançó que vaig trobar que en directe guanya molt i que també va ser una de les que van tenir més coreografia.
.

Malhauradament, s'apropava el final pel concert, que va quedar reservat per l'èxit més gran/l'únic èxit de Joanne, i pel que s'ha vist amb el número de vegades que l'ha cantat una de les seves preferides. Com no podia ser d'una altra manera, parlo de Million Reasons, que va cantar amb l'emblemàtic barret rosa que llueix a la portada del seu ja mencionat cinquè disc en solitari.

I una vegada ja he descrit el concert, ja puc passar a donar-vos la meva opinió, i ho faré en diversos aspectes, però abans us vull dir que era la segona vegada que tenia la gran sort de veure a Lady Gaga en directe, després de fer-ho al Novembre del 2014 en la seva gira Lady Gaga's ArtRave: The ARTPOP Ball Tour, també al Palau Sant Jordi. Malgrat que, com sempre que es tracta de Lady Gaga, l'espectacle va ser impecable: una bona duració (2 hores, aproximadament), excel·lents vestuaris i escenografia, i ella, que en directe és una de les millors artistes que tenim ara mateix, sinó la millor i amb molta diferència, que és el que us diria jo. Però si hem de comparar la excel·lencia de l'ArtRave i l'excel·lencia del Joanne World Tour -per no dir mai quina és pitjor- considero que la gira d'ARTPOP és una superior ja que era un espectacle més espontani i menys coreografiat, més llarg i on feia mashups entre cançons que permetia que en cantés menys, encara que no senceres.

Pel que fa a l'escenari, sí que trobo que és indubtable que el del JWT és millor que el de l'anterior gira de Lady Gaga, amb les quatre plataformes, que fa que la gent com jo (que estava assegut al mig, per tant en un punt més lluny de l'escenari que els laterals) poguessim sentir que la teníem increïblement aprop quan anava al que hi havia més endavant. La sel·lecció de cançons també em va agradar, amb un bon equilibri entre material nou i clàssics, i el fet que recuperés cançons que ens pensavem que no tornaria a cantar com LoveGame o Scheisse sempre és una cosa a favor.

En poques paraules, veure a Lady Gaga és una experiència única que no hauríeu de deixar passar, no només si sou fans incondicionals, sinó que per qualsevol persona que vulgui gaudir d'un espectacle pop, trobo que és la millor opció que equilibra qualitat artística/interpretativa/musical amb espectacle.