Crítica: Camila

Divendres Camila Cabello va presentar el seu primer àlbum d'estudi en solitari, el títol del qual simplement és Camila. Abans d'anunciar-lo, la cantant nascuda a Cuba havia publicat quatre singles: Crying In The Club, I Have Questions, OMG i Havana, però només ha inclòs l'últim en el disc. A més, també havia avançat Real Friends i Never Be The Same amb la reserva del disc, pel que en total coneixíem 3/10 cançons.

I precisament és Never Be The Same la cançó que obre el disc, una cançó que a mi no em diu res i que sense que trobi cap desastre tampoc m'agrada del tot. Es tracta d'una cançó pop amb tocs electrònics que em sembla que sigui un no single de Rihanna del 2011, i no dic això com una cosa bona, sinó que ho faig perquè no trobo que sigui una cançó que en si sigui massa destacable i a sobre la producció trobo que té un estil que està una mica passat de moda. Tampoc em convenç gens el seu registre agut de la tornada, encara que mostrar-lo sempre és un punt a favor.

El disc segueix amb All These Years, la primera cançó dowtempo del disc però no la única. Tot i que no trobo que sigui una cançó massa original i la lletra tracti un tema tractat en infinitat de cançons pop (com per exemple Two Ghosts de Harry Styles, per citar la primera cançó que em ve al cap), he de dir que m'ha agradat. A la tercera pista, que és She Loves Control, ja ens trobem amb el que tenia més ganes de sentir dins el disc: un tema molt potent on Camila Cabello mostra totalment la seva faceta llatinoamericana, agafant el ritme del reggaeton i les guitarres, però alhora d'una manera molt pop que la pot fer arrassar arreu del món si decideix promocionar-la com a senzill. No només és la meva preferida sinó que trobo que aquesta cançó hauria de ser el proper senzill del disc per seguir amb l'impacte que ha tingut Havana. 

I la quarta cançó és Havana, el senzill que l'ha convertit en una de les artistes que haurem de tenir en compte en els propers anys dins l'escena pop. La versió inclosa en el disc és la que està en anglès i compta amb la participació de Young Thug (Jo hauria posat al disc la versió en solitari que combina una estrofa de cada versió). No cal que us digui que ha estat un èxit rotund arreu del món, número 1 a la llista mundial de Mediatraffic, amb més de 1500 milions de reproduccions combinant spotify i YouTube. A continuació arriba Inside Out, una altra cançó on les influències de la música llatinoamericana i del Carib són ben notables. El disc segueix amb la balada Consequences, una cançó que busca ser emotiva, però sota el meu punt de vista queda forçat.

A la setena pista ens trobem amb la tercera i última cançó que ja coneixíem: Real Friends, una cançó de pop acústic que m'agrada i que està bé, però que tampoc trobo que en el conjunt del disc no destaca tant com em pensava que ho faria, al tenir ja unes quantes cançons més en aquesta línia (encara que segueix sent una de les meves preferides). La següent cançó és l'altra balada del disc Something's Gotta Give, sota el meu punt de vista millor que Consequences, però que tampoc m'acaba de convéncer del tot.

Ens apropem al final del disc amb In The Dark, una cançó midtempo que tot i no haver-la sentit mai abans és d'aquelles que et fa la sensació que sí que ho has fet i de la qual igual que de Never Be The Same trobo que es pot dir que sembla una cançó de la Rihanna del 2011, malgrat que he de dir que m'ha agradat més aquesta cançó que la que obre el disc. Per tancar el disc tenim una cançó pop bastant efectiva però poc original: Into It, i que en algun punt em recorda a la cançó Dress de Taylor Swift. Bé, de fet la cançó que tanca la edició estàndard del disc és la versió "radio edit" (censurada) de Never Be The Same on s'elimina la referència que fa a les drogues.

En resum, trobo que Camila és un disc que està bé, malgrat que sí que us diré que me l'esperava una mica millor. Deixa obert molt potencial de millora per la seva carrera, ja que ja sabeu que de molt pocs artistes mainstream es pot dir que el seu primer disc sigui el millor. Combina les seves tres facetes (cançons lentes, pop i amb ritmes llatinoamericans) amb força encert i ens deixa unes quantes cançons que estan bé, encara que ja us he dit que me n'esperava més.
A més d'estar disponible en CD, descàrrega digital i a les plataformes de Streaming "tancades" com Spotify, també l'ha publicat sencer al seu canal de YouTube, per si hi esteu interessats.


Millors cançons del disc: Real Friends, Inside Out, She Loves Control