Logan Henderson ha estrenat avui la seva tercera cançó com a solista, anomenada Speak Of The Devil. L'actor i ex-membre de Big Time va avançar la portada del senzill fa uns dies sense donar més informació.
Les dos cançons estrenades fins ara (Sleepwalker i Bite My Tongue), se situen indubtablement entre les meves preferides d'aquest 2017. Aconseguirà Speak Of The Devil mantenir el nivell?
El primer que es veu ràpidament és que, si Bite My Tongue seguia en la línea de Sleepwalker, Speak Of The Devil té un so totalment diferent, apostant per un so R&B molt obscur (cosa que no em sorpren ja que només cal mirar la portada i la data d'estrena per veure la inspiració halloweeniana, tot amb reminiscències de la música dels anys 80. Aquest so retro sobretot el podem trobar en els sintetitzadors utilitzats en la producció de la cançó, que recorden més als fets servir en cançons dels discos de Michael Jackson Bad o Thrilles que als fets servir per artistes com The Weeknd o Charlie Puth, que han agafat aquest gènere i l'han enfocat de manera que soni més contemporani.
El resultat de la cançó és bo, però agafa un estil que no em resultat tan atractiu com el de les seves anteriors cançons, per això no us puc dir que la nova proposta de Logan Henderson m'agradi tant com les seves dos anteriors
Les dos cançons estrenades fins ara (Sleepwalker i Bite My Tongue), se situen indubtablement entre les meves preferides d'aquest 2017. Aconseguirà Speak Of The Devil mantenir el nivell?
El primer que es veu ràpidament és que, si Bite My Tongue seguia en la línea de Sleepwalker, Speak Of The Devil té un so totalment diferent, apostant per un so R&B molt obscur (cosa que no em sorpren ja que només cal mirar la portada i la data d'estrena per veure la inspiració halloweeniana, tot amb reminiscències de la música dels anys 80. Aquest so retro sobretot el podem trobar en els sintetitzadors utilitzats en la producció de la cançó, que recorden més als fets servir en cançons dels discos de Michael Jackson Bad o Thrilles que als fets servir per artistes com The Weeknd o Charlie Puth, que han agafat aquest gènere i l'han enfocat de manera que soni més contemporani.
El resultat de la cançó és bo, però agafa un estil que no em resultat tan atractiu com el de les seves anteriors cançons, per això no us puc dir que la nova proposta de Logan Henderson m'agradi tant com les seves dos anteriors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada