Crítica: Younger Now

Divendres, Miley Cyrus va llançar el seu nou disc Younger Now, que inclou els senzills Younger Now i Malibu; així com la cançó promocional Inspired. A diferència d'en els seus anteriors projectes, en aquesta ocasió la cantant i actriu ha composat totes i cada una de les cançons.

No sé si esperar-me que m'agradarà el disc o no, ja que Malibu em va agradar molt i ràpidament es va convertir en la meva cançó preferida de Miley Cyrus (De qui tampoc en sóc massa seguidor), però trobo Younger Now una cançó realment molt dolenta. 

Més que perquè trobi que no hi ha res a dir, aniré directament a la crítica general del disc perquè al haver-hi tres discos que vull ressenyar aquesta setmana, tinc menys temps. Això sí, us deixaré el meu top tres:

3. Malibú: La cançó que tots coneixem, i una molt bona aposta com a primer senzill. Potser la pista més pop del disc. Malgrat que m'agrada, prefereixo algunes de les remescles a l'original
2. Bad Mood, una cançó molt potent que fusiona country i pop acústic.
1. Inspired, que va ser estrenada fa ja uns mesos però que jo no havia sentit fins aleshores (o no me'n recordava). És una cançó downtempo, que m'ha recordat a l'estil de Lana del Rey. Però en certa manera millor, ja que encara que a mi m'agradi molt més l'autora de Born To Die que la de Malibu, he d'admetre que Cyrus té més capacitat vocal.

Younger Now és indubtablement un disc que està bé, de fet m'ha agradat molt més del que m'esperava. Miley Cyrus explora un nou so, cosa que sempre m'agrada que els artistes facin, i deixant de banda que ens agradi més o menys aquest estil és un pas endavant innegable en el sentit que, com ja he dit, ella ha composat totes les cançons del disc. La majoria de cançons m'han agradat, i tot i que Younger Now és un disc mot coherent a nivell de so, no es fa monòton en cap moment (També per la seva curta duració), amb un espèctre de subgèneres que van del country al pop acústic, passant per influències de la música de mitjans del segle vint que Meghan Trainor va tornar als números 1 fa uns anys.
En conclusió, que és un disc que crec que pot agradar i no agradar tant als fans de Miley Cyrus com als que no ho som, al tenir un estil nou per ella.