Divendres Fifth Harmony van llançar el seu tercer àlbum d'estudi, el primer sense Camila Cabello. Aquest disc ve precedit pels senzills Down i Angel, tots dos presentats als VMAs diumenge.
És un disc que està bé, però que tampoc li canviarà la vida a ningú. Simplement és una col·lecció de 10 cançons pop, algunes millors que d'altres; però en general mantenint un nivell més que correcte per un disc d'un grup d'aquestes característiques. És un disc força variat, la majoria de cançons són pop amb influències de sons urbans o tropicals. Tot i que no puc afirmar que sigui millor que 7/27 ja que reconec que és el primer disc d'aquesta formació que escolto sencer; sí que estic segur qye és millor sota el meu punt de vista per un motiu molt fàcil: sentint el senzills del disc que -encara com un grup de cinc membres- van publicar la primavera de l'any passat no vaig tenir cap ganes de sentir el disc sencer. En canvi, aquí sí que n'he tingut ganes. Això sí, cap de les cançons d'aquest disc aconsegueix destronar a Flex com al meva cançó preferida de la formació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada