Com que quan Lana del Rey llanci Lust For Life en exactament un mes tinc previst fer els top 5s per àlbum, i com que considero els diferents discos de la novaiorquesa de qualitat molt desigual; vull també mostrar la meva opinió sobre les millors cançons de la seva carrera, independentment del disc on es trobin.Les cançons no les he ordenat en cap ordre concret, que no sigui alfabètic. I he decidit no incloure cap dels covers que ha llançat, ja que d'una altra manera molt probablement Blue Velvet hauria acabat dins la llista.
Blue Jeans (Born To Die)
Comencem amb un dels senzills de l'àlbum debut de Lana del Rey Born To Die del 2012, en concret Blue Jeans. Com és habitual en les cançons d'aquest disc, la lletra ens explica una història que no sabem si es basa en la experiència propia, on un noi la deixa i ella, tot i saber que és una persona més aviat tòxica, l'hi demana que es quedi amb ella i diu que l'estimarà fins el final dels temps.
Born To Die
Born To Die va ser un altre dels senzills del disc del mateix nom, amb un missatge que em fa l'efecte que molta gent ha malinterpretat. Aquesta cançó en cap moment parla de suïcidar-se ni justifica un estil de vida que no sigui saludable, simplement diu -o com a mínim jo ho interpreto així- que la vida és massa curta com per quedar-nos preocupats per coses sense importància i que de vegades no dóna de temps de fer tot el que una persona vol fer en la seva vida. Que tot és important en la mateixa mesura que no ho és res perquè per a bé o per a malament, igual que tots vam néixer tots morirem.
Carmen (Born To Die)
Una altra de les cançons que jo considero imprescindibles del seu àlbum debut, que no tinc cap problema en reconeixer que és un dels meus 3 discos preferits de tots els temps. La lletra de nou ens explica una història, que està inspirada en la novel·la del maetix nom de Prosper Merimee, un escriptor francès del segle XIX (és la novel·la en la que s'inspira l'òpera de Georges Bizet).
Lust For Life
L'actual senzill de Lana del Rey és aquesta cançó, que formarà part del disc del mateix nom que serà ja el cinquè de la seva carrera i que surt en exactament un mes. És un duet amb The Weeknd, sent la primera vegada que una cançó inclosa en un dels seus discos compta amb una col·laboració.
National Anthem (Born To Die)
Un altre dels nombrosos senzills de Born To Die és National Anthem, i una de les cançons més brillants del disc sota el meu punt de vista. Té dos parts molt diferenciades (canvi de tonalitat entre elles inclós): les estrofes on Lana canta en un estil molt pla i la tornada molt més melòdica. La interpretació de la lletra en aquest cas no és tancada: jo la interpreto com irònica -i espero que ho sigui-, ja que parla del paper importantíssim que es concedeix als diners (o als bens materials en general) i al patriotisme extrem als Estats Units (Fent com si l'himne fos la cosa més important del món, i demanant-li a la seva parella que la cridi per aquest sobrenom; això no pot no ser ironia).
Radio (Born To Die)
Aquesta cançó objectivament és força similar a la resta de cançons de Born To Die, però el cert és que té una atmosfera positiva i optimista que contrasta amb la de la resta de cançons del disc. I no només aporta varietat, sinó que ho fa sense trencar amb la coherència del disc.
Summertime Sadness (Born To Die)
La cançó més coneguda de la carrera de Lana del Rey, gràcies a la remescla que en va fer Cedric Gervais més d'un any després de la seva estrena dins el disc debut de la novaiorquesa Born To Die. Aquesta remescla és -encara a dia d'avui- el seu únic èxit internacional, el seu únic top 10 a Billboard i l'únic llançament relacionat amb ella premiat amb un grammy. Però no vull parlar de la remescla, sinó de l'original, una cançó mid-tempo que fa referència a la estació que precisament avui iniciem, però amb un to totalment oposat a l'habitual: En aquesta cançó Lana del Rey associació l'estiu amb la tristesa i no amb l'alegria, ja que l'hi recorda la pèrdua d'un ésser estimat.
This Is What Makes Us Girls (Born To Die)
Aquesta és la cançó encarregada de tancar la edició estàndard de l'àlbum debut de Lana del Rey, amb una producció molt cuidada (Com totes les cançons del disc). La lletra del disc ens explica una història, que novament mai sabrem si es basa en experiències pròpies seves o és ficció, dels problemes i experiències d'una adolescent, que acaben quan els seus pares decideixen que vagi a viure en un altre lloc.
Yayo (AKA, Paradise)
Quan Lizzy Grant encara no era Lana del Rey ja interpretava aquesta cançó, i fins i tot la va incloure en l'àlbum que va llançar sota aquest nom l'any 2010. Al 2012 va decidir tornar a gravar la cançó per a l'EP Paradise, sent la versió més coneguda i la única que trobareu a la venda i a Spotify (La primera és al canal de YouTube de Lana del Rey). És una cançó llarga i extremadament lenta, però molt emotiva i on Lana del Rey explota tot el seu registre vocal, arribant a baixos que als que no arriba en cap altra cançó. No hi ha unanimitat entre els fans respecte a la interpretació de la lletra: per una banda pot interpretar-se com una història d'amor, o es pot interpretar que és una metafora sobre l'addició a les drogues.
Yes To Heaven (No ha estat llançada oficialment)
No podia deixar fora de la llista Yes To Heaven, una d'aquelles cançons que pots trobar flotant per internet però que en realitat no han estat posades mai a la venda. Es tracta d'una cançó que Lana del Rey va enregistrar per que formés part del seu disc Ultraviolence però que va descartar perquè no encaixava amb el so que ella buscava per aquest disc. Una llàstima, ja que per mi hauria estat la millor cançó del disc i amb molta diferència, tot i que sí que reconec que sona més a Born To Die que a Ultraviolence.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada