Katy Perry va estrenar divendres el seu esperat quart àlbum Witness, el qual ha promocionat amb els senzills Chained To The Rhythm, Bon Appetit i Swish Swish.
La cançó amb el mateix títol que el disc és la encarregada d'obrir Witness. És un molt bon començament pel disc, ja que la intro de la cançó sona espectacular i que és una d'aquelles que cada vegada que l'escoltes et deixa parat de com de bé sona. No es pot dir el mateix de la resta de la producció de la resta de la cançó, que tot i que sí que està bé no és res de l'altre món.
La vocal també em deixa amb aquesta sensació i la lletra, tot i que trobo que transmet un missatge encertat no m'agrada la manera com està escrita.
El disc segueix amb Hey Hey Hey, una cançó correcta i que no està malament però tampoc és realment bona sota el meu punt de vista. La producció no colabora gaire, i la lletra molt menys encara. La tercera cançó del disc és Roulette, una cançó dance-pop amb sons electrònics bastant encertada, però tampoc sense gaire a destacar.
A continuació ens trobem amb un dels tres avançaments que Katy Perry ha donat del disc: Swish Swish, en col·laboració amb Nicki Minaj. És una gran cançó, però amb una producció (a càrrec de Duke Dumont) millorable sota el meu punt de vista. I la part de Nicki Minaj és realment encertada, i diria que és un dels punts més àlgids de tot el disc. Déjà Vu segueix amb l'atmosfera Deep House de Swish Swish i ha estat la cançó que més m'ha agradat del disc. La producció, en aquest cas de James Hayden, la trobo molt encertada. En aquesta cançó hi veiem a Katy Perry en un registre més seriós al que ens té acostumats.
Si ho recordeu, la californiana va compartir un avançament d'aquesta cançó fa unes setmanes. Ja aleshores em va fer molt bona pinta, però el resultat ha estat molt millor del que m'esperava.
A continuació arriba Power, que és com s'ha acabat anomenat un avançament que Katy Perry va donar fa també unes quantes setmanes i que molts fans van deduir que es diria Goddess (fins i tot es va rumorejar que aquest seria el títol del disc). La tornada sí que és ben potent, però trobo que les estrofes són una mica fluixes. No sé si qualificar això com una cosa positiva o negativa, però trobo que segurament si no l'haguessin passat per aquest filtre de R&B futurista i distorsió vocal, sonaria com una de les cançons de Prism. Amb el mateix so que acabo de descriure però amb encara més distorsió vocal segueix el disc, amb Mind Maze.
I hem d'arribar a la vuitena pista per trobar-nos hi la primera de les balades del disc: Miss You More. Tot i que tampoc aporta res nou -ni que aquest gènere donés gaire per innovar- però és una cançó preciosa, i que ja posats a comparar amb l'anterior treball discogràfic de Katy Perry, és molt millor que qualsevol de les cançons downtempo de Prism; i una de les millors del disc.
A Miss You More la segueix el senzill de presentació del disc, conegudíssim per tots a hores d'ara: Chained To The Rhythm, en colaboració amb Skip Marley (tot i que la seva aportació tampoc aporta gaire). Una bona cançó, segurament de les millors del disc però que ara em trobo en el moment en el que has sentit tan una cançó durant mesos que encara que t'agradi ara mateix no tens cap ganes de fer-ho.
El disc segueix amb Tsunami, la primera cançó on Katy Perry treballa amb Mike Will Made It (productor majoritàriament de música Hip-hop, que ha treballat també amb Miley Cyrus, Rihanna i Nicki Minaj). És una cançó midtempo de sons extravagants i amb una producció molt encertada.
La onzena pista del disc la ocupa el segon senzill oficial del disc,el flop d'aquesta primavera, el videoclip més ràpid en certificar-se de l'any i el més polèmic o una de les cançons pop més enganxoses dels últims mesos. Que cadascú classifiqui Bon Appetit com vulgui, però el cert és que a mi m'encanta igual que ho feia el primer dia que la vaig sentir. A continuació arriba Bigger Than Me, una cançó d'aires tropicals, amb una lletra i una producció encertades però sense ser res novedós. Tot i així em sembla perfecte que Katy Perry hagi apostat per aquest so tant actual en una de les cançons del disc i ignorar la tendència en la resta del disc.
Quan va desvelar el tracklist i vaig veure que una cançó és deia Save As Draft (literalment, "guarda com a esborrany") m'esperava un desastre de cançó. Però no ha estat així, i aquesta balada ha acabat sent una de les cançons més encertades del disc. Ens apropem al final del disc amb Pendulum, Una cançó que està bé però sense tampoc gaire més.
El disc el tanca una última balada: Into Me You See, una cançó correcta però que es queda lluny del nivell de Save As Draft i Miss You More, I la tornada de la qual té exactament el mateix gir melòdic de Pearl.
Se'm fa complicat valorar aquest disc. Per un costat és evident que és un bon disc pop, i ara per ara diria que és el millor de la discografia de Katy Perry. Però no és prou un pas endavant com m'hauria agradat. Sí que és cert que afegeix nous sons com el Deep House, l'R&B o ritmes Hip-Hop i que en aquest disc el número de cançons pop sense més ha disminuit substancialment respecte als seus anteriors discos; però tampoc és el gran pas endavant que m'esperava.
Una vegada més em quedo sense poder dir que he acabat de sentir un disc de Katy Perry i em quedo amb la sensació de "que ben fet, quina qualitat". Però bé, si amb Rihanna no em va passar fins a ANTI, el seu vuitè disc; suposo que Katy Perry encara té temps d'aconseguir-ho.
Però aque aquest fet no distregui a ningú del que realment és important: és un disc pop molt bo, molt entretingut de sentir i interessant d'escoltar. Si us ha agradat Katy Perry fins ara, Witness us encantarà. Si no, el més probable és que Witness no canvii la vostra opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada