Crítica: El Dorado

Divendres, Shakira va editar el seu onzè àlbum d'estudi el Dorado, del que n'ha extret ja dos senzills: Chantaje i Me Enamoré, i que a més inclou diverses col·laboracions que la colombiana ha fet en cançons per altres artistes com La Bicicleta.

El disc l'obre la cançó Me Enamoré, el segon senzill oficial del disc. Una cançó molt fluixa sota el meu punt de vista, que segurament ja coneixereu a hores d'ara i que parla del seu amor incondicional pel seu marit Gerard Piqué, un tema molt recurrent al llarg del disc. A continuació arriba Nada, una balada força encertada i que contrasta fortament amb el so festiu que predomina en el disc.

La tercera pista ésuna altra cançó coneguda de sobres: Chantaje, a duet amb el seu compatriota Maluma que va ser llançat com el primer senzill del disc fa uns quants mesos. És una cançó de Reggaeton amb pinzellades de música electrònica molt potent, i sota el meu punt de vista una de les millors cançons en castellà/espanyol dels últims mesos. El disc segueix amb When A Woman, una cançó també amb ritmes de reggaeton, però curiosament amb l'enfocament que l'hi donen a aquest gènere els artistes angloparlants -moltes vegades amb cançons catalogades com Tropical House-, com  per exemple Drake a One Dance, i no de la manera que el solen enfocar els llatinoamericans.

A Amarillo retorna al so pop que deixa una mica abandonat en aquest disc. Una pausa del ritme monòton de que ja hem vist en tres de les quatre cançons fins ara s'agraeix però segueix sent una cançó molt oblidable. Com a curiositat, dir que diu una frase en català (t'estimo), però trobo que potser hauria valgut més no repetir-se amb el tema.

El disc torna al so 100% llatinoamericà amb Perro Fiel, la col·laboració amb Nicky Jam. És una cançó també de reggaeton, que sona igual que totes les cançons de l'intèrpret del Perdón, Hasta el Amanecer i El Amante.  La següent cançó és diu Trap i repeteix la col·laboració de Maluma, i com podreu imaginar la cançó es pot classificar dins aquesta branca de la música urbana, que a mi personalment cada vegada em tira menys enrere. La producció la trobo molt encertada, i la cançó sota el meu punt de vista no només és la millor del disc amb diferència, sinó la única que trobo raons per seguir escoltant un cop haver escoltat el disc sencer .

En totes dos cançons, el contingut la lletra m'ha sorprés, ja que venim de moltes cançons d'amor innocents, mentres que a Trap i Perro Fiel, tenen lletres més sexuals. No ho dic com una cosa dolenta, simplement ho comento perquè m'ha cridat l'atenció.

A continuació arriba una altra cançó que ja havia estat llançada, tot i que jo personalment no l'havia sentit mai: Comme Moi, la col·laboració de Shakira amb el raper francès Black M. La novena pista és Coconut Tree, una altra cançó molt pop amb poc que comentar. Com a mínim, més encertada que When A Woman. El disc segueix amb una altra cançó que segurament que us vau fartar de sentir durant la segona meitat del 2016: La Bicicleta. Crec que està bé que hagi decidit incloure totes les cançons llançades al disc, però el cert és que dubto que gaire gens tingui ganes de sentir aquesta cançó en aquestes alçades.

El disc 11 inclou un altre èxit ja llançat: Deja Vu, amb Prince Royce, que com a mínim aporta un nou estil al disc. El disc segueix amb la versió completament en anglès de Comme Moi, que s'anomena What We Said, i que compta amb la col·laboració de MAGIC en lloc de la de Black M. El disc el tanca la balada Toneladas.

En conclusió, El Dorado és un disc correcte, molt variat però sense gaire més. Si hagués de rescatar cançons en particular, em quedaria amb la ja coneguda Chantaje, Nada i la meva preferida del disc Trap. Sota el meu punt de vista és un pas enrere respecte al seu anterior disc, que en el seu moment el vaig escoltar molt encara que ara ja no ho faig. També he de dir que és injust comparar-los, ja que l'anterior estava orientat el public internacional i no al llatinoamericà i espanyol.