He decidit fer un rànquing ordenant els cinc treballs discogràfics de Lady Gaga en solitari en solitari, ordenats del pitjor al millor (Tot i que he de dir que no en considero cap dolent ni de bon tros).
En què m'he basat?
Per fer aquesta llista, i escollir l'ordre dels discos m'he basat en el següent: he valorat cada cançó de l'1 al 10, i he fet la mitjana.
Per fer aquesta llista, i escollir l'ordre dels discos m'he basat en el següent: he valorat cada cançó de l'1 al 10, i he fet la mitjana.
5. The Fame (2008)
En la única cosa que no tenia cap dubte al fer la llista, era que el debut de Lady Gaga del 2008, tot i ser un disc més que correcte, era el seu treball discogràfic més fluix. És un disc molt irregular, que combina cançons brillants amb altres de realment mediocres. Tot i així, aquest disc va ser molt influent en l'escena pop del moment al portar un so innovador i va aconseguir diversos números 1 internacionals entre el 2008 i el 2009.
4. Born This Way (2011)
El tercer treball discogràfic de Lady Gaga se situaria en una altra posició molt més alta si el criteri fos "quin disc té les millors cançons", però Born This Way, el disc, en conjunt es fa molt difícil d'escoltar sencer. 70 minuts de cançons, moltes de les quals són brillants, però sovint excessivament llargues i sobreproduides. Sempre he pensat que si enlloc d'apostar per sons tant contundents s'hagués apostat per sons més orgànics seria el millor disc de Gaga, o un dels millors.
3. The Fame Monster (2009)
Sempre l'hi he tingut una mica de mania a aquest disc, més que res perquè molta gent el considera el millor de Lady Gaga i la veritat és que fa un parell d'anys la meva opinió sobre l'EP més exitós de tots els temps, també conegut com The Fame Monster, era molt més negativa, però al adonar-me que a hores d'ara sona molt més fresc aquest disc que Born This Way la cosa ha canviat. Troba l'equilibri entre coherència sonora i varietat, tot i que també s'ha de dir que és molt fàcil fer-ho en un EP de vuit cançons.
2. ARTPOP (2013)
Tot i que molts monsters consideren ARTPOP com un dels discos més fluixos de la carrera de l'artista novaiorquesa, sota el meu punt de vista no només és un dels millors , sinó que també és un dels meus discos preferits en general. Tot i que no té gaires cançons que sobresurten ni per dalt ni per baix, però mantenint un nivell molt alt en tot moment, ARTPOP és una espècie d'història que en conjunt es gaudeix molt més del que es gaudeixen la majoria de cançons, que serien els capítols, per separat.
1. Joanne (2016)
Suposo que és dificil comparar, perquè Joanne encara és la novetat, però el cert és que l'últim disc de Lady Gaga el trobo el més encertat de tots: DJWS va fer una feina increïble a ARTPOP, però la feina de Mark Ronson (Amb sempre Lady Gaga al costat, no menyspreem la seva feina) la supera sota el meu punt de vista, oferint un ventall de gèneres espectacular que van des del tropical pop de Dancing in Circles a una balada country com és Million Reasons, passant pel dance de John Wayne o el rock de Perfect Illusion. A més, per primer cop en la seva carrera no es mostra ni com una reina ni com una diva ni com una deesa: es mostra com un ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada