Com tots els Monsters ja sabreu de sobres (I els que no, també) ahir va tenir lloc la final de la lliga de futbol americà dels Estats Units, coneguda com a Superbowl. I Lady Gaga va ser encarregada de fer l'espectacle de la mitja part aquest any. abans que res us deixo l'enllaç del vídeo i després ja us en faig una anàlisi.Enlloc de fer-ho per ordre cronològic, les he ordenat per la reacció que em va despertar.
Em va encantar
L'interludi mentres Lady Gaga baixava amb l'arnés del sostre a l'escenari. L'instrumental de Dance In The Dark (Que pels que no ho recordeu, era la intro del Monster Ball), mentres sonaven fragments de Love Game, Paparazzi i Just Dance i ella cantava "I'm On The Edge", deixant-nos totalment sense saber que faria tot seguit.Veure el piano 360 graus de l'ArtRave, un instrument amb un disseny que m'encanta i que no m'esperava tornar a veure.
La energia que posava en les coreografies, que feia literalment anys que no haviem vist en Gaga.
Els arranjaments de Telephone (Similar al de l'ArtRave) i Just Dance (Completament nou).El moment foc a Bad Romance.
Les referències a moments de la seva carrera que només els fans vam entendre: Disco Stick, Dance In The Dark com a Intro,...
Els petits detalls que feien que l'espectacle fos de 10.
El seu nivell vocal, impecable com sempre.
Em va agradar:
El Salt. Tot i que ja es veia venir, vaig trobar-lo un punt completament a favor.
L'escenari, encara que al directe quan vaig veure que el montaven, no em va fer gaire bona pinta.
El primer vestuari, que em va recordar a un arlequí. El segon em va agradar encara més.
No em va agradar:
El començament extremadament patriòtic americà. Tot i que es va lluir molt vocalment, hagués pogut invertir aquest minut cantant alguna cançó. Us imagineu que hagués començat des del sostre cantant Joanne o The Edge Of Glory. En realitat això no va ser cap decepció, perquè ja sabia que aquest és un esdevent hiper-americà, però això no treu que em sobrés completament.
El moment de Just Dance, en el que un ballarí l'hi aguantava el micro mentres ella tocava el Keytar. Massa surrealista, fins i tot per tractar-se de Lady Gaga.El final, amb Lady Gaga saltant al buit. No em va donar sensació de final, i estava convençut al 100% que tornaria a apareixer per a cantar Perfect Illusion
Que no presentés nou senzill. de Joanne.
Valoració general:
No puc valorar aquest espectacle amb una puntuació que no sigui la màxima, digueu-li 10/10 o cinc estrelles. Se'm va fer curtíssim i considero que va valdre completament la pena haver-me quedat despert per a viure en directe una cosa que només passa literalment una vegada a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada