Avui dimarts toca repassar les cinc millors cançons segons el meu punt de vista del segon treball discogràfic de Lady Gaga, l'EP The Fame Monster, que va ser distribuit en dos edicions juntament i per separat de The Fame. Cadascuna de les cançons del disc representa un dels desavantatges (Monstres) de la fama. Lady Gaga va publicar tres senzills de The Fame Monster, i tots tres van ser grans èxits: Bad Romance, Telephone i Alejandro.
5: Bad Romance
M'ha costat decidir-me entre si posar Bad Romance o Alejandro en aquesta llista, però com podia deixar fora el primer senzill del disc, la cançó/videoclip amb la que definitivament va consagrar-se com a una de les estrelles pop del moment? Del videoclip ja en parlarem el divendres, però aquesta cançó segueix sonant igual de bé que al 2009. Gaga va estrenar aquesta cançó en una desfilada d'Alexander McQueen, el dissenyador de les cèlebres sabates que porta en aquest videoclip, conegudes amb el sobrenom d'"armadillos". Aquesta cançó representa el monstre de l'amor, és a dir la por a que una relació amorosa surti malament.
Una altra cançó d'aquest EP excel·lent des del principi a final és Monster. Aquesta cançó comença amb una introducció molt obscura, que desemboca en unes estrofes i una tornada molt ballables. Per mi, la millor part de la cançó és el pont abans de la última tornada. La lletra d'aquesta cançó es correspon a tenir por de sentir afecte per la persona equivocada ("un monstre").
3. So Happy I Could Die
He de confessar que durant anys vaig oblidar completament la existència d'aquesta cançó, pel que dedueixo que en el seu moment no em va acaba d'agradar, però el cert és que ara és una de les meves preferides. El monstre d'aquesta cançó és la por a l'addició, descrita per Gaga com la necessitat de l'alcohol o altres substàncies per a sentir-se feliç.
2. Speechless
Speechless és la única cançó downtempo en aquest disc ple de cançons dance, i la veritat és que per mi és una de les millors. Es tracta d'una balada amb elements rock. Tot i que sota el meu punt de vista a la lletra no es fa evident, aquesta cançó representa el Monstre de la por a morir.
1. Telephone
Ja sé que a molts fans (i fins i tot la pròpia Gaga) consideren aquesta cançó com una de les més fluixes del disc, però a mi és la que més m'agrada. Lady Gaga va composar aquesta cançó quan encara no havia començat la seva carrera com a cantant, i va oferir-la a Britney Spears i a les Pussycat Dolls, i en tots dos casos va ser rebutjada. El monstre que representa Telephone, encara que no ho sembli per la tònica alegre de la cançó, és la por a ser controlat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada