Per fi ha arribat el dia, monsters! Des de fa unes hores ja podem escoltar Perfect Illusion, el primer senzill del cinquè treball discogràfic en solitari de Lady Gaga. Aquesta cançó ha estat composada i produïda per Gaga, Mark Ronson, BloodPop i Kevin Parker de Tame Impala.
És molt difil ressenyar una cançó de Lady Gaga la primera vegada que l'escolto, especialment sent un primer senzill. Sempre és dificil formar una opinió sobre qualsevol cançó la primera vegada que la escoltes, però amb Gaga sempre és més dificil, perquè ella sempre presenta alguna cosa sorprenent. Recordo la primera vegada que vaig sentir Applause, em vaig quedar amb pensant "què és això?", no necessariament perquè no m'agradés; sinó per què de cap manera era el que m'esperava. Uns dies més tard estava engaxat a la cançó i m'encantava.
No estic parlant d'Applause sense motiu,, ho faig perquè la situació és la mateixa. És el primer senzill d'un disc amb un so totalment diferent que l'anterior. Un cop dit això, començó ja a parlar de Perfetc Illusion.
Era evident que aquesta cançó no sonaria com les d'ARTPOP, que presentaven una combinació entre pop i EDM molt inspirada en la música rave. Perfect Illusion té un so molt diferent al que Gaga ha fet fins ara, i si hagués de dir a quin dels àlbums de la novaiorquesa s'assembla més, diria Born This Way, però en una versió més orgànica, adulta, i més rock i menys mainstream.
Anem a analitzar la cançó per apartats: la producció és molt bona. Vocalment, Gaga espectacular com era d'esperar. La cançó té una estructura bastant diferent de la de la cançó pop típica, cosa que està clar que el nou senzill de Lady Gaga no és; amb un canvi de tonalitat durant la segona meitat de la cançó. Tampoc fa una cosa que ella fa molt a les seves cançons, que és posar com a dos tornades diferents (És a dir, dos parts totalment diferents entre elles, però que es van repetint al llarg de la cançó), com va fer a Applause (I live for the Applause,... i Give Me that thing that I love,...) o Bad Romance (Rah Rah... i I Want Your Love and I Want Your Revenge).
Encara no he contestat a les dos preguntes més importants: M'ha agradat la cançó? Sí. Cada vegada m'ha anat agradant una mica més, però a priori és un estil de música que a mi no m'atreu tant com la música electrònica; pel que ja intueixo que potser LG5 no m'agradarà tant com ARTPOP. Però bé segurament vaig dir el mateix al sentir Applause. L'altra pregunta és; li veig potencial d'èxit? Entre el públic més jove potser no, però sí entre el més adult, més que qualsevol de les seves cançons. Sabem que segurament hi haurà un remix amb Twista, que faria arribar la cançó al públic que escolta Hip-Hop i si hi hagués alguna remescla feta per algun DJ de prestigi, la podria fer arribar al públic que escolta música electrònica.
És molt difil ressenyar una cançó de Lady Gaga la primera vegada que l'escolto, especialment sent un primer senzill. Sempre és dificil formar una opinió sobre qualsevol cançó la primera vegada que la escoltes, però amb Gaga sempre és més dificil, perquè ella sempre presenta alguna cosa sorprenent. Recordo la primera vegada que vaig sentir Applause, em vaig quedar amb pensant "què és això?", no necessariament perquè no m'agradés; sinó per què de cap manera era el que m'esperava. Uns dies més tard estava engaxat a la cançó i m'encantava.
No estic parlant d'Applause sense motiu,, ho faig perquè la situació és la mateixa. És el primer senzill d'un disc amb un so totalment diferent que l'anterior. Un cop dit això, començó ja a parlar de Perfetc Illusion.
Era evident que aquesta cançó no sonaria com les d'ARTPOP, que presentaven una combinació entre pop i EDM molt inspirada en la música rave. Perfect Illusion té un so molt diferent al que Gaga ha fet fins ara, i si hagués de dir a quin dels àlbums de la novaiorquesa s'assembla més, diria Born This Way, però en una versió més orgànica, adulta, i més rock i menys mainstream.
Anem a analitzar la cançó per apartats: la producció és molt bona. Vocalment, Gaga espectacular com era d'esperar. La cançó té una estructura bastant diferent de la de la cançó pop típica, cosa que està clar que el nou senzill de Lady Gaga no és; amb un canvi de tonalitat durant la segona meitat de la cançó. Tampoc fa una cosa que ella fa molt a les seves cançons, que és posar com a dos tornades diferents (És a dir, dos parts totalment diferents entre elles, però que es van repetint al llarg de la cançó), com va fer a Applause (I live for the Applause,... i Give Me that thing that I love,...) o Bad Romance (Rah Rah... i I Want Your Love and I Want Your Revenge).
Encara no he contestat a les dos preguntes més importants: M'ha agradat la cançó? Sí. Cada vegada m'ha anat agradant una mica més, però a priori és un estil de música que a mi no m'atreu tant com la música electrònica; pel que ja intueixo que potser LG5 no m'agradarà tant com ARTPOP. Però bé segurament vaig dir el mateix al sentir Applause. L'altra pregunta és; li veig potencial d'èxit? Entre el públic més jove potser no, però sí entre el més adult, més que qualsevol de les seves cançons. Sabem que segurament hi haurà un remix amb Twista, que faria arribar la cançó al públic que escolta Hip-Hop i si hi hagués alguna remescla feta per algun DJ de prestigi, la podria fer arribar al públic que escolta música electrònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada