Traducció: Entrevista de Rolling Stone a Sia

Sia ha estat entrevistada per la revista Rolling Stone, on parla sobre el seu proper àlbum This is Acting i sobre com és treballar amb artistes com Rihanna o Beyoncé.


Així que totes les cançons de This is Acting estan escrites per a altres artistes.

Sí, així és: Totes les cançons són cançons que he composat amb intenció de ser per a altres intèrprets. N'hi ha una que no la vaig enviar a ningú: One Milion Bullets. Aquesta em va agradar tant que vaig decidir no donar-la a ningú, així que diria que no la he enviat mai a ningú. Però la meva memòria és terrible. N'hi haurà una que vaig fer amb Kanye [West] per a Rihanna, però que vaig decidir quedar-me-la.

Aquesta és Reaper?

Exacte!

Em va sorprendre veure que aquella estava co-composada per Kanye West. Com van ser les sessions de composició* amb ell?

Bé, no hi era.

*Ja sé que sona malament, però no sé com traduir Writing Camps sinó. Si no sabeu el que són, us ho explico: Diversos compositors es troben durant uns dies per composar les cançons d'algun cantant que no s'encarregui de la composició. Diversos àlbums de Rihanna han estat fets així.

No?

No! Ells em fan anar a una sessió de composició dient-me "Rihanna hi serà segur!" o "Kanye West segurament hi serà", però és graciós perquè la majoria de vegades no apareixen. Així que vaig quedar per anar a l'estudi amb Kanye West per a composar per Rihanna, i cap dels dos no va apareixer durant la hora que hi vaig estar. Tenien dos cançons. Em van dir el que volien. Hi havia algunes notes d'en Kanye, i no me'n recordo ni del que hi posava. Recordo que vaig pensar que aquesta cançó mai veuria la llum, però el meu mànager em va convencer per a gravar-la i incloure-la al disc. A mi m'és igual.

T'és igual?

Si, m'és igual, Ja sé que això sona una mica malament, però no em sento lligada emocionalment a ella. És una cançó divertida. És una cançó bona, divertida, però jo ja m'havia fet la idea ed no incloure-la al disc. Però al meu mànager li encanta, i més que res la publico per ell.

He escoltat Cheap Thrills i sona com si fos per a Rihanna...

Es que ho és.

És com si la pogués sentir cantant-la

El seu mànager va dir "Volem Diamonds. Volem ànima. Volem música que tingui sentiments". Així que vaig anar a treballar amb Greg Kurstin, i això és el que en va sortir. Just quan la vam acabar em vaig adonar que sona una mica massa a Pop Britànic per a ella [Rihanna]. Li vam enviar, però no la va voler, i alhesores vaig psoar-la al cotxe i no vaig poder deixar d'escoltar-la. Per algun motiu m'encanta, i normalment no acostumo a enganxar-me a les meves cançons. Té alguna cosa que et fa pujar els ànims i et posa de bon humor, i alhesores faig veure que no m'adono que la estic cantant jo mateixa. És molt estiuenca i divertida, així que vaig decidir que la posaré aquí.

Quina cançó sents que és la més Sia? Amb quina et sents més connectada?

One Million Bullets és com el meu bebè. Tenia remordiments cada vegada que enviava Bird Set Free a algú i la rebutjava. Primer va anar per a Rihanna, i me la va tornar. Després va anar per a Adele, i ella em va dir que sonava fantàstica. Però la va rebutjar. La veritat és que la vaig composar originalment per a la banda sonora de Pitch Perfect 2. Ells també la van rebutjar, però van agafar Flashlight, que va acabar tenint per a la pel·lícula Però no em vaig poder que creure que no agafessin Bird Set Free: sona a himne, és divertida, és perfecta per a cantar al cotxe. Em va fer realment mal.
També em sento molt connectada a una cançó que es diu Footprints. Aquesta va ser un descarti de Beyoncé que vaig que vaig escriure a The Hamptons fa alguns anys. Em sento tan connectada a aquesta cançó que vaig decidir no incloure-la a l'àlbum i reservar-la per a la pel·lícula que dirigiré al Maig. I també m'agrada molt Cheap Thrills perquè és divertida. Aquestes són les cançons a les quals més connectada em sento, però la veritat és que ni me'n recordo del tracklist del munt de vegades que  he tret una cançó, o que n'he afegit una altra. També m'agrada molt Broken Glas, però em temo que com a màxim arribarà a Bonus Track.

Adele recentment ens va parlar sobre treballar amb tu a l'estudi i va dir que vosaltres ereu "les caps" i els productors es "cagaven a sobre". Com eren aquestes sessions de 25 sota la teva prespectiva?

Bé, ella és extremadament talentosa, així que va ser fàcil. I va ser divertit perquè a les dos ens agrada manar. Vam com ser les Alpha. Potser no és que ens agradi manar, sinó que senzillament tenim molta fe amb la nostra feina. Es graciós perquè jo sempre busco productors que són millors a l'hora de fer la instrumentació i millors que jo a l'hora de fer la lletra, però que són els beta. És com si estiguessis fent una pel·lícula, oi que t'agradaria tenir un co-director o alguna cosa per l'estil. A l'hora de la veritat, tu vols tenir una veu singular. Crec que la cosa que té treballar amb altres, sigui en música, en pel·lícules o en videoclips, és que té que ser la meva veu i que tinc que estar a darrera. Quan treballo per a altres tinc que deixar el meu ego a fora, i em torno la seva puta. I em trobo bé fen aquest rol. Intento fer-ho ràpid i no obsessionar-me amb si una frase sona absurda.

Això va ser interessant quan vaig treballar amb Katy Perry perquè, com he dit, al final és la seva veu. A ella també li agrada manar i analitza molt les lletres. Durant la nostra primera hora de treball em vaig desesperar. Vaig dir-li "Podem posar-nos d'acord en que això no funciona? tenim composar les cançons d'una forma més dinàmica. I ella em va respondre "A mi m'agrada fer-ho així. És com fer un puzzle." I jo li vaig dir que per mi, allò era avorrit. Analitzar les lletres amb tanta profunditat per mi és molt avorrit. Alhesores vam tenir una conversació sobre per què composàvem les cançons de maneres tant diferents. M'alegro que no ho deixés córrer, perquè va sortir-ne una cançó [Double Rainbow] i al final ens ho vam passar bé i vam trobar la manera de ser autèntiques les dos.

Jo trio els cantants amb qui treballo i els trio perquè veig que realment tenen talent i que saben deixar de banda els seus egos. Alhesores, quan vull portar un altre artista ha de deixar de banda el meu ego per deixar que ells siguin els artistes. Però en el cas d'Adele no sé quina de les dos coses vaig fer. Potser la resposta està en que les cançons que vam composar juntes estan al meu àlbum i no al seu.

A més d'Adele i Beyoncé, per qui anaven les cançons?

La que més m'ha demanat cançons en els últims anys és Rihanna. Sempre ha estat buscant el priemr single exitós. No n'hi vaig enviar tantes a Beyoncé, encara que sé que ja està treballant en alguna cosa. Una de les cançons era per a Shakira, i estic segura que quan la escolteu sabreu quina és, perquè realment sona a ella.

Com és treballar amb Beyoncé?

És un com un camp de composició. Vivim tots en la mateixa casa, els productors i els compositors. Ella va visitant cada habitació de la casa  i ens va dient que li agrada i que no. A les lletres, a les melodies. Al que sigui. Ella és molt Frankenstein. Diu "M'agraden les estrofes, d'aquesta, la tornada d'aquella, el pont d'aquesta altra. Podeu probar de barrejar-los?". Al final vaig acabar fent cançons per a ella. És evident que com a mínim una acabaria al disc, no?

Per altra banda sempre penso en el registre de cada cantant a l'hora d'enviar-li les cançons. Vaig provar de donar-li a Katy Perry Elastic Heart. Ah, i també Chandelier

Em puc imaginar facilment a Katy Perry cantant Elastic Heart

Si, jo sempre havia volgut que cantés una de les meves cançons. Sobretot perquè és molt bona persona. Esperar que una estrella accepti les teves cançons és com tirar espaguettis a la paret i esperar que s'hi quedin enganxats. Tu comences amb la persona que creus que és la ideal. SI la rebutja penses en algú altre. Acaba sent com un puzzle. Tens que enganxar totes les petites peces. A vegades penso que una cançó és massa bona com per donar-la a algú. Si sona malament, i estic dient-ho d'una manera bonica, és igual. Si és un artista conegut sona molt a la ràdio, i això és el meu objectiu com a compositora. A vegades els dono cançons que sé que si jo cantés no tindrien tanta repercussió, però n'hi ha d'altres que sento que tenen el valor per tenir repercussió si les canto jo. Creieu que té sentit.

Basicament, si tots els artistes que més sonen a la ràdio publiquen una cançó que jo crec que tindria èxit a la ràdio, alhesores me la quedo per a mi. Em vaig donar compte quan vaig començar a composar cançons pop que mai tindria un èxit, però ara, havent vist que el puc tenir, cada vegada tinc més ganes de interpretar jo les meves cançons enlloc de donar-les a altres artistes.