Top 10: Els millors àlbums de l'any (Part 2)

Dels cinc àlbums que completen la llista dels millors àlbums de l'any, els quatre primers estan molt aprop l'un de l'altre, i m'ha estat molt difícil decidir-ne l'ordre.

Abans que algú pensi això: no he inclós 25 a la llista, i de fet no l'he sentit, ha que no està disponible a les plataformes de Streaming i no pensava comprar-lo.

5. Lana Del Rey - Honeymoon

Data de llançament: 18 de Setembre
Número de pistes: 14
Gènere principal: Pop alternatiu
Altres gèneres: Trap

Amb Honeymoon, Lana del Rey ens mostra una cara més dolça que amb els seus anteriors treballs Born To Die, Ultraviolence i l'EP Paradise. I també una mica més pop que a Ultraviolence, però mantenint-se molt lluny de la música de Katy Perry, per posar un exemple. El principal defecte de Honeymoon en la meva opinió és que, com a tots els discs de la novaiorquesa hi ha algunes cançons massa insulses, com "Terrence Loves You".

4. The Weeknd - Beauty Behind The Madness

Data de llançament: 28 de Setembre
Número de pistes: 14
Gènere principal: Hip-Hop
Altres gèneres: Pop, R&B

The Weeknd s'ha donat a coneixer aquest any amb el seu segon àlbum Beauty Behind The Madness, amb el que ja ha aconseguit dos números 1 al Hot 100 amb "Can't Feel My face" i "The Hills". Aquests dos senzills exemplifiquen bastant bé el contingut del disc, ja que la majoria de cançons són o bé R&B en la línea de la primera de les cançons mencionades o bé presenten un so Hip-Hop com "The Hills".
Una cosa que The Weeknd fa en aquest àlbum que no és gaire habitual, però que sembla que cada cop serà més comú és intentar explicar una història a través del disc. Les primeres cançons del disc, com "Often" ens mostren un personatge només interessat amb el sexe i amb els romanços d'una nit, i que pensa que no s'enamorarà mai; mentres que cap a les cançons del disc coneix per primera vegada l'amor. No és la història més original del món, però està molt ben desenvolupada.
Dins BBTM també s'han de destacar els duets que el canadenc fa amb amb Lana del Rey i Ed Sheeran.

3. Carly Rae Jepsen - Emotion

Data de llançament: 26 de Juny (Japó), 28 d'Agost (Amèrica) 18 de Setembre (Europa)
Número de pistes: entre 12 i 16
Gènere principal: Pop
Altres gèneres: R&B, Deep House

Encara que Carly Rae Jepsen no hagi repetit l'èxit del seu segon àlbum Kiss i el single Call Me Maybe amb Emotion, el nou treball discogràfic de la canadenca és un dels millors de l'any.
Seguint bastant en la línea de 1989 de Taylor Swift, la cantant presenta un so molt inspirat en la música pop dels anys 80. Tot i que en alguns moments el disc resulta monòton, cançons com "Boy Problems" o "I Didn't Just Come Here To Dance" trenquen la monotonia que acaba comportant una música tan pop amb sons R&B i Deep House respectivament.
Emotion no aporta absolutament res nou, però tot i restant-li els punts que això comporta segueix sent un àlbum excel·lent.

2. Avicii - Stories

Data de llançament: 2 d'Octubre
Número de pistes: entre 14* i 16
Gènere principal: Progressive House
Altres gèneres: Dance-pop, Tropical House

Avicii va començar a parlar del que seria el seu segon àlbum d'estudi a l'estiu del 2014, és a dir, més d'un any abans que es posés a la venda. Inicialment els singles "The Days" i "The Nights", llançats a l'Octubre i al Desembre de l'any passat anaven a ser els dos primers senzills de Stories, però finalment van ser editats com un EP i descartats de l'àlbum (Tot i que en alguns països són Bonus Tracks).
En definitiva, que feia molts mesos que els fans del DJ i productor suec esperàvem el disc, i com sol passar sempre que la espera s'allarga, va tenir un regust agredolç: Stories és un molt bon àlbum, pero justjant pel material que Avicii va mostrar als seus sets, hauria pogut ser molt millor. Stories és un disc amb molta varietat, sempre dins de la fusió de la música electrònica amb el pop, amb influències de gèneres com Reggae o el Trap, que s'afegeixen a les de folk i el country que ja havíem vist a True, i que segueixen presents, encara que en segon terme.
Una cosa que potser li falta a Stories són alguns temes més aptes per sonar a les pistes de ball, encara que això deixa la porta oberta a una molt possible edició Avicii By Avicii del disc, amb remescles fetes per ell mateix més properes al so que el suec acostumava a presentar abans de True. Algunes cançons ho demanen a crits.

1. Adam Lambert - The Original High

Data de llançament: 19 de Juny
Número de pistes: entre 11 i 14
Gènere principal: Pop-dance
Altres gèneres: Pop, Rock, Deep House

La primera posició se la queda The Original High, el que per mi és, sense cap dubte, el millor àlbum que ha vist la llum aquest 2015 (O com a mínim dels molts que he escoltat). Al seu tercer àlbum, Adam Lambert es manté dins un gènere que ja està més que explorat: el pop ballable, però el fusiona amb una gran varietat de sons que fa que no sigui un àlbum gens monòton.
Un gran encert, per mi el major del disc, és incorporar el so deep house (Que a mi, personalment, m'encanta) a moltes de les cançons, com al primer senzill "Ghost Town". És el primer disc en que veig això.
Un altre dels gèneres que fan acte de presència al disc és el Rock. A la pista on més es veu és a "Lucy", on col·labora amb Brian May, membre de la llegendària banda Queen.
Un altre punt a favor, és que no hi ha cap cançó que em sobri ni cap cançó que sempre passi quan escolto el disc. A més The Original High, tot i ser un àlbum molt variat,

*La única edició distribuida a Espanya té 14 pistes.