Crítica: Emotion

Per fi s'ha posat a la venda al nostre país Emotion, el tercer àlbum d'estudi de Carly Rae Jepsen, un mes després que es poses a la venda als Estats Units i tres mesos després que sortís a Japó. La veritat és que tenia bastantes expectatives, ja que mitjans de la talla de Billboard, Spin o Time l'han qualificat com el millor àlbum pop del 2015.


Emotion comença amb el segon senzill del disc: Run Away With Me, el segon senzill del disc. Aquesta cançó ha estat especialment ben valorada per la crítica, fins al punt que diversos mitjans l'han qualificat com el millor senzill pop de l'any. En la meva opinió no ho és, però sens dubte és una excel·lent cançó pop, on la cantant canadenca demostra que amb les mateixes formules de la música pop de sempre es pot fer alguna cosa de més qualitat al que estem acostumats.
La segona pista l'ocupa la cançó que porta el mateix títol que el disc: Emotion, i que segueix bastant en la línea que Run Away With Me. Després arriba un altre dels senzills del disc: I Really Like You. Encara que sigui la cançó més popular del disc, és molt més repetitiva i simple del que són la majoria de cançons del disc.
Tot seguit arriben dos pistes downtempo del disc: Gimmie Love, una balada amb una tornada més enèrgica del que solen ser on la percussió agafa bastant protagonista; i All That, una de les pistes del disc on la inspiració dels anys 80 és més evident.
La sisena cançó del disc és Boy Problems, una cançó que la canadenca ha composat al costat de Sia, pel que ja podeu donar per fet que és una bona cançó. És una cançó  amb sons disco i R&B. Una de les millors del disc, almeny per mi. La següent cançó és Making The Most of The Night, una cançó pop dance amb influències R&B correcta, però no és res que no haguem vist abans. El millor d'aquesta cançó sense cap mena de dubte és la primera tornada després del pont.

La vuitena pista del disc és Your Type, una pista pop-R&B en la línea de Do What U Want de Lady Gaga, Style de Taylor Swift, Love Me Harder d'Ariana Grande, etc. Després arriba Let's Get lost, on un altre cop es tornen a notar les influències R&B, però sona igual que les altres en absolut, ja que elements com el sintetitzador "Retro" i el saxo no són present a cap de les pistes anteriors. El disc segueix amb L.A. Hallucinations, la producció de la qual m'ha recordat a Bad Blood (Sobretot a les tornades), però en cap cas estem parlant d'un plagi. Una altra de les millors cançons del disc. a continuació arriba Warm Blood, que es va estrenar abans de la sortida del disc i que és la cançó més experimental del disc. A mi no m'acaba de convencer. Els samples vocals els trobo realment desencertats.

Arribem a la onzena pista, anomenada When I Needed You, que és una bona cançó, però no aporta res que encara no haguem vist a Emotion. És la última cançó de la edició estàndard. La deluxe segueix amb Black Heart, una cançó que presenta uns sintetitzadors molt a l'estil 8Bit, cosa que no m'agrada d'agradar. A continuació  amb I didn't just Come Here To Dance arriba una grata sorpresa: Una cançó Deep House. No m'esperava trobar gens trobar una cançó d'aquest subgènere de la música electrònica al disc de la canandenca. El bonus track que més m'ha agradat. Favourite Colour tanca el disc en la seva edició deluxe. Una altra cançó molt correcta però que no aporta res nou.

Emotion és un grandíssim àlbum pop, molt millor que Kiss, l'anterior senzill de Carly Rae Jepsen, d'on en va extreure el número 1 Call Me Maybe. Potser el trobareu una mica monòton, especialment si no us agrada gaire el pop mainstream, però si sí que us agrada gaudireu molt amb les cançons d'aquesta cantant i compositora canadenca on veureu que amb les mateixes fòrmules del pop de sempre presenta música de gran qualitat.

Emotion ha estat molt comparat amb 1989, ja que musicalment tenen bastant en comú. Jo no trobo que cap dels dos sigui molt millor que l'altre; sinó que més aviat us diria que si us va agradar 1989 li doneu una oportunitat a Emotion ja que estic segur que us agradarà.


El proper disc que analitzaré serà Honeymoon de Lana del Rey, així que si us interessa atents a 100% Música! (I si no també).