Aquest EP està format per cinc pistes, i totes són bastant diferents: Four Pink Walls comença amb Seventeen, una cançó pop correcta però no gaire original i segueix amb el primer (i de moment únic) single de l'EP: Here, que és completament diferent. Té un so que, encara que podriem dir que es queda dins el pop, té moltes influències del R&B i el Hip-Hop, tant en la base com en la forma de cantar.
La tercera pista és Outlaws, la balada del disc, on fa servir compas 6/8, cosa que li dona un so bastant únic, una mica a l'estil de If I Knew de Bruno Mars. Segueix amb I'm Yours, la que he trobat la millor cançó del disc.
L'EP acaba amb Four Pink Walls, la única cançó del disc que es pot considerar més Hip-Hop o R&B que pop.
En conclusió, Four Pink Walls és un bon EP, i m'he quedat amb ganes d'escoltar més cançons d'Alessia Cara, així que haurem d'estar pendents dels detalls que anem coneixent del seu àlbum. Una cosa que ha aconseguit i que és difícil d'aconseguir, especialment en un debut, és que té un so bastant característic però no sonen totes les cançons iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada