Des de la setmana passada ja podem escoltar el nou àlbum d'Olly Murs, anomenat Never Been Better, i que ha debutat al número 1 de la llista de discs del Regne Unit (Amb 93.000 còpies venudes), el seu país natal i on té més èxit (Amb diferència). 
El disc comença amb Did you Miss Me una cançó disco tocs EDM. La part on cantada per Murs està molt bé, però la part instrumental després de cada tornada ja no ho està tant.La segona cançó segurament ja la coneixereu: és Wrapped up, primer senzill del disc, que compta amb el rap de Travie McCoy
La següent cançó és Beautiful to Me. Està bé però segurament amb una producció diferent més tipus balada hauria estat millor.
Després ve Up, un duet amb Demi Lovato, que ha estat escollida com a segon single del àlbum.
La cinquena pista és Season, la cançó que més m'ha agradat de l'àlbum
Finalment arriba una balada: Nothing without You.
La setena cançó és Never been better, que ja va estrenar en directe, encara que fins ara no haviem pogut escoltar la versió d'estudi.
Després arriba Hope you got what you came for, una altra balada.
La següent cançó és Why do I love you, que comença lenta però a la primera tornada s'hi afegeix una percussió al més pur estil Drum & Bass.
La desena pista és Stick with me, una cançó que té l'estructura que Country i Progressive House creada per Avicii. La part country sí que està molt bé, però el que seria el drop queda molt extrany, ja que està fet amb instruments i no amb sintetitzadors. El resultat final, és bo, això sí el bombo de l'estrofa podia estar més fluix.
La onzena cançó és Can't Say No, que em recorda molt a Troublemaker.
Després ve Tomorrow, una altra balada, que a diferència de les altres és només de piano i veu.
La tretzena pista l'ocupa Let Me In, una balada country.
La cinquena pista és Season, la cançó que més m'ha agradat de l'àlbum
Finalment arriba una balada: Nothing without You.
La setena cançó és Never been better, que ja va estrenar en directe, encara que fins ara no haviem pogut escoltar la versió d'estudi.
Després arriba Hope you got what you came for, una altra balada.
La següent cançó és Why do I love you, que comença lenta però a la primera tornada s'hi afegeix una percussió al més pur estil Drum & Bass.
La desena pista és Stick with me, una cançó que té l'estructura que Country i Progressive House creada per Avicii. La part country sí que està molt bé, però el que seria el drop queda molt extrany, ja que està fet amb instruments i no amb sintetitzadors. El resultat final, és bo, això sí el bombo de l'estrofa podia estar més fluix.
La onzena cançó és Can't Say No, que em recorda molt a Troublemaker.
Després ve Tomorrow, una altra balada, que a diferència de les altres és només de piano i veu.
La tretzena pista l'ocupa Let Me In, una balada country.
La catorzena cançó és We Still in Love, que comença amb molta energia, però que a la tornada es desinfla una mica.
La següent cançó és Us Against the World, una cançó bastant semblant a Army of Two, en la instrumentació i en especial en el ritme de bateria.
La setzena cançó, Ready for Love torna a tenir influències country.
History és la cançó encarregada de tancar el disc, una altra balada amb només piano i veu de les que tant ens agraden.
En aquest àlbum Olly Murs experimenta (Per dir-ho d'alguna forma) amb alguns gèneres que encara no havia interpretat, el que més el country. El que ja no sé és si això ho fa per gust o per intentar-se obrir pas al mercat americà...
Però és un gran àlbum, i si us va agradar Right Time Right Place, Never Been Better no us decepcionarà en absolut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada