Ressenya: Motomami+

Divendres arribava a les plataformes digitals Motomami+, una edició especial del tercer treball discogràfic de Rosalia amb contingut addicional. Afegeix a les 16 pistes de la versió estàndard el seu gran èxit Despechá, 4 cançons inèdites, un remix de Candy amb Chencho Corleone i una versió en directe de La Fama enregistrada al Palau Sant Jordi. De moment encara no sabem si aquesta nova versió de Motomami sortirà també en algun format físic.

Si seguim l'ordre en què apareixen les cançons, la primera pista nova és el remix de Candy amb Chencho Corleone. La versió original de Candy em sembla un dels millors singles del 2022, però la veritat és que és una cançó molt curta i repetitiva i, per tant, era perfecta per rellançar-la amb un artista convidat. I si rosalia canta "bailando Plan B la de Candy" no hi havia cap convidat més adient que un dels integrants d'aquest duo porto-riqueny. Però això era la teoria, perquè a l'hora de la veritat aquesta nova versió no trobo que acabi de funcionar bé: Chencho Corleone fa més o menys el que fa sempre sense amotllar-se a l'atmosfera melancòlica de la cançó i el resultat acaba semblant un mashup de dues cançons diferents. Afegir un artista convidat al remix d'una cançó molt poques vegades acaba de sortir bé, i el remix de Candy no és d'una aquestes. A continuació tenim la versió en directe de La Fama, enregistrada en un dels dos concerts que l'artista catalana va oferir al Palau Sant Jordi de Barcelona a finals de juliol. No hi ha gaire a comentar més enllà del fet que sona molt bé i que espero que això vulgui dir que van enregistrar professionalment el concert sencer i que el podrem gaudir complet més endavant.

Rosalia ja havia estrenat tres de les quatre cançons inèdites que podem trobar en aquesta reedició a la seva actual gira Motomami World Tour: Aíslamiento, LAX i Chiri (que els fans anomenave Dinero y Libertad abans de conèixer-ne el títol oficial). La més interessant de les quatre, sota el meu punt de vista, és Aíslamiento. Sobre una producció minimalista (però amb tocs experimentals) que cedeix tot el protagonisme a la veu de l'artista catalana, Rosalia descriu una escena en què la persegueix la premsa rosa. A continuació arriba La Kilié, una cançó inspirada en el funk carioca que podríem dir que és la única que és completament nova. Rosalia ha treballat en aquesta cançó amb el DJ/productor brasiler Gabriel Do Borel. LAX és una altra cançó amb la producció minimalista en què la veu té el protagonisme. Com passa amb altres cançons de Rosalia, té molt potencial però és tan curta que sembla més mitja cançó que una de sencera. Un detall que m'ha cridat molt l'atenció és que la lletra de la cançó està estructurada com si fos una carta cap una persona que ja no és a la vida de l'artista i a la producció ha samplejat el soroll que fa el fregament d'un bolígraf sobre el paper. Per acabar tenim Chiri, una cançó en què Rosalia parla del suport que rep per part del seu públic.

M'alegro molt que Rosalia hagi decidit publicar les cançons inèdites que cantava a la gira i que no es quedin en el limbo en què es van quedar les cançons inèdites que formaven part dels concerts d'El Mal Querer. I tot i que no soc gaire partidari de les reedicions  a posterior, segurament, la única manera viable de treure aquestes cançons era precisament aquesta. Per descomptat, sempre rebrem el nou material amb els braços oberts, i molt més encara si és d'una artista com Rosalia. 

Però això no treu que aquest llançament em deixi amb un regust agredolç, curiosament per dos motius contradictoris: d'una banda, perquè em quedo amb la sensació que ens han posat el caramel a la boca publicant una versió alternativa per una (i només una) de les cançons del disc i un (i només un) enregistrament en directe, quan m'agradaria haver-ne vist algun més. De l'altra banda, Motomami (la versió original) és un disc amb un equilibri molt fràgil que fa que es gaudeixi molt millor en conjunt perquè les debilitats d'una cançó queden compensades amb la que ve després constantment. En afegir més cançons (sobretot tenint en compte que dues són "repetdides"), aquest equilibri, que és una de les coses que més m'agrada del disc, es desdibuixa. Però és clar, això és una crítica absurda, perquè òbviament que tregui nou material sempre és d'agrair i, el que és encara més evident, la versió original de Motomami no ha desaparegut. En tot cas, LAX, Aislamiento i Chiri m'han agradat i segurament seran de les cançons que més escolti en les properes setmanes i, en el fons, això és l'únic que importa.