El 2017 Calvin Harris va decidir deixar de banda el so dance electrònic que l'havien convertit en un dels artistes més exitosos de la dècada passada i publicar un disc inspirat en el funk i la música disco dels anys 70. Aquest projecte, que comptava amb nombrosos i molt destacats col·laboradors, es deia Funk WAV Bounces vol 1. Després de més de cinc anys sense publicar cap altre treball discogràfic, divendres arribava a les plataformes digitals un segon volum d'aquest projecte amb col·laboradors nous però amb la mateixa premisa.
Abans del llançament d'aquest segon volum de Funk WAV Bounces ja haviem pogut escoltar 4 avançaments del disc que no només són una bona representació de què hi podrem trobar sinó que també son de les millors del disc. El senzill de presentació del projecte va ser Potion, una col·laboració amb Dua Lipa i Young Thug que en el seu moment em va deixar bon indiferent però que ara que ja l'hem escoltat tot puc dir que realment és de les millors del disc. Això sí, exemplifica perfectament un fenòment que es va repetint en moltes de les cançons del disc: Calvin Harris ha volgut encabir tants col·laboradors en aquest projecte que moltes vegades les aportacions dels diferents artistes convidats no acaben d'encaixar del tot. En el cas concret de Potion, trobo que el rap aporta més aviat poc i que funcionaria millor si tingués únicament Dua Lipa com a artista convidada.
Les dues cançons que més m'han agradat del disc són Stay With Me i Obsessed. Stay With Me és una altra de les que ja haviem pogut escoltar anteriorment i és una col·laboració amb Halsey, Justin Timberlake i Pharrell en què, excepcionalment, no trobo que hi sobri cap dels artistes convidats. La veritat és que segueixo pensant que una col·laboració d'aquests 4 artistassos podria haver oferit alguna cosa més, però la veritat és que és una cançó prou sòlida. Al tracklist del disc hi podreu trobar una "part 2" d'aquesta cançó que en realitat és l'outro del videoclip, així que no és res nou. Obsessed compta amb la participació de Charlie Puth i la cantant jamaicana Sheensea, i m'ha semblat la cançó més destacable de totes les que no haviem pogut sentir anteriorment.
El primer volum de Funk Wav Bounces no em va interessar tant com els discos anteriors de Calvin Harris pel simple fet que és d'un estil de música que no em resulta tan atractiu com la barreja de pop i electrònica de 18 Months i Motion, però era un disc més que sòlid. Ara bé, aquest nou volum ja no és que ja hagi perdut l'element de novetat per haver repetit una fórmula que ja havíem vist, sinó que em sembla que no arriba al nivell del seu predecessor en cap aspecte. Si bé es cert que la producció és molt més cohesiva, això va en detriment de la diversitat d'estils que trobàvem al primer volum i fa que el disc es pugui arribar a fer pesat. Tot i que també tenim grans noms com a artistes convidats, tampoc arriben al nivell de les del primer volum, en què hi van participar artistes com Katy Perry, Frank Ocean, Nicki Minaj i Ariana Grande.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada