The Chainsmokers, Oliver Heldens amb Tchami, Lucas & Steve i Malaa han estrenat noves produccions avui.
A mitjans de la dècada passada, Oliver Heldens i Tchami van ser unànimement considerats com els màxim exponents del Future House, però no ha estat fins ara que el francès i el neerlandès han unit forces en una producció conjunta anomenada Low. Van presentar aquest senzill, que compta amb la veu d'Anabel Englund, el passat mes de març a l'Ultra Music Festival de Miami. Com no podia ser d'una altra manera, Low és una producció future house i malgrat tot he de dir que no m'ha impressionat gens. La producció durant les estrofes i la veu no em criden l'atenció del tot, però no estan malament i amb un drop sencer em semblarien perfectament sòlides. Ara bé, el que seria el drop de la cançó simplement consisteix en la percussió i els greus i, a sobre, en lloc de tenir-hi alguna línia de sintetitzadors només hi tenim la veu d'Anabel Englund i sona bastant buit. A més, tampoc trobo que s'hi pugui trobar l'essència de Tchami enlloc: és cert que el francès és un productor molt versàtil, però si em diguessin que és una producció d'Oliver Heldens en solitari m'ho creuria perfectament.
The Chainsmokers afegeixen avui una pista extra al seu últim disc So Far So Good, estrenat fa tot just fa quatre setmanes. Aquesta nova cançó es diu The Fall i és una col·laboració amb el duo de DeeJays californians Ship Wreck. Està molt més orientada a la música electrònica que qualsevol de les cançons que formaven part de l'edició original del disc, tot i que aconsegueix mantenir-se molt fidel a l'essència del disc. Simplement afegeix un drop house bastant original que compensa que l'apartat vocal sigui més aviat just.
How It Is és la nova producció de Malaa, una producció house bastant simple que consisteix únicament d'un sample vocal que es va repetint i la percussió. I és cert que es fa repetitiva, però tenint en compte els pocs elements que la composen, sona sorprenentment bé.
Lucas & Steve i DubVision publiquen avui la seva segona col·laboració, Feel My Love, que compta amb la veu de Joe Taylor. No em desagrada, però és una proposta progressive house totalment previsible i que no aporta res que no hàgim vist en altres llançament seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada