Ressenya: Better Mistakes

Bebe Rexha estrenava divendres el seu segon àlbum d'estudi Better Mistakes, un projecte que ha avançat amb els senzills Baby I'm Jealous, Sacrifice, Sabotage i Die For A Man. Aquests quatre avançaments són d'estils molt diferents, pel que la meva expectativa és trobar-me un disc força divers. Better Mistakes inclou un total de 13 cançons i un grapat de col·laboracions amb artistes tan diversos com Lil Uzi Vert, Lunay, Doja Cat o Trevor Daniel. La primera cançó del disc es diu Break My Heart Myself i compta amb la participació del músic californià Travis Barker, conegut sobretot per haver format part de la banda pop punk Blink 182 tot i que també ha publicat alguns diversos en solitari. I, de fet, malgrat que Break My Heart Myself segueix sent una cançó pop principalment, les influències del punk són força presents. A continuació arriba Sabotage, una power ballad produïda per Greg Kustin i amb un so molt intens i emotiu. En aquesta cançó podem veure a Bebe Rexha en un registre bastant diferent al que ens té acostumats i, sincerament, em sembla una de les millors cançons de la primera meitat del 2021. La següent cançó es diu Trust Fall, i aposta per una barreja de pop orgànic i ritmes trap, una combinació que més es repetirà en diverses ocasions més al llarg del disc. A la quarta pista de Better Mistake trobem la cançó que dona nom al disc, una proposta amb un so molt obscur i influències del rock. La producció i les estrofes m'agraden molt, però la tornada ja no tant. És clar que xiuxiueja per simbolitzar allò que "la part negativa dins seu" li diu, però a nivell estrictament musical no m'acaba de fer el pes com sona, sobretot després d'una pretornada que sembla anticipar una tornada grandiosa.

Dels diversos senzills amb què la cantat ha presentat el disc aquest any, el que millor ha funcionat de moment és Sacrifice. Bebe Rexha va estrenar aquest senzill inspirat en la música house i produït per Burns a principis de Març. El so house clàssic de la producció de la cançó recorda una mica al de Chromatica, i això no és casualitat ja que Burns és un dels productors principals del disc més recent de Lady Gaga. A continuació arriba My Dear Love, una col·laboració amb Trevor Daniel i Ty Dolla Sign que un cop més combina guitarres i ritmes trap. Sens dubte, una de les cançons inèdites més interessants del disc. Tot seguit trobem Die For A Man, el senzill amb Lil Uzi Vert que Bebe Rexha va avançar la setmana passada. A la vuitena pista de Better Mistakes trobem Baby I'm Jelaous, el primer senzill del disc que va sortir a finals  de l'any passat. És una cançó de pop urbà que compta amb la participació de Doja Cat i que malgrat ser el senzill de presentació del segon àlbum de Bebe Rexha, té un so totalment diferent al de qualsevol altra cançó del disc.

On The Go és una col·laboració amb Lunay (a qui mai no hauria esperat trobar en un disc de pop anglòfon) i el cantant estatunidenc Pink Sweat$. Malgrat la participació de l'intèrpret de Soltera i Aventura, no és una cançó de reggaeton ni incorpora cap mena d'influència de la música llatinoamericana, sinó que és una cançó R&B-pop amb algunes pinzellades de trap. Death Row és una pista pop-rock totalment inspirada en els èxits d'aquest estil que triomfaven a principis dels 2000 i que recupera les influències punk de la primera cançó del disc.

Arribem a la recta final del disc amb Empty, una altra power ballad (bastant diferent de Sabotage, per cert) i sens dubte una de les més destacables de Better Mistakes. A continuació arriba Amore, una altra balada. Amore compta amb la col·laboració del raper estatunidenc Rick Ross, i la veritat és que em fa la sensació que només hi és per omplir la cançó i fer que la seva duració d'acosti als tres minuts. El disc s'acaba amb una altra balada que es diu Mama, una cançó que compta amb una instrumentació bastant elaborada protagonitzada pels instruments de corda fregada. La cançó acaba amb una outro instrumental que serveix de conclusió perfecta pel disc.

Better Mistakes és un dels millors discos pop dels últims mesos. S'hi pot notar una millora considerable en relació amb els anteriors discos de Bebe Rexha, tot i que sota el meu punt de vista tampoc passa de ser un disc pop sòlid. I amb això ja ha satisfet les meves expectatives de sobres, però com acostuma a passar amb els discos d'aquest estil, els senzills ja ens havien ensenyat el millor que ens podia oferir Better Mistakes. És un disc amb moltes col·laboracions i d'artistes més diversos, i en la majoria de casos trobo que sembla que hi siguin per intentar fer que la cançó sigui atractiva per un públic més ampli que perquè realment aporti alguna cosa musicalment.