Divendres Katy Perry va estrenar una nova cançó anomenada Small Talk, una cançó que ha co-composat al costat de Charlie Puth i que és el tercer senzill que publica aquest any després de 365 i Never Really Over.I si els altres dos senzills no estaven malament, però eren cançons que no em resultaven gaire destacables, aquesta m'ha semblat encara més fluixa. És una cançó que no seria cap desastre com a cançó de la segona meitat d'un disc (a Prism n'hi ha de pitjors, és clar) però com a senzill es queda en poca cosa. Jo m'espervaa molt més, tractant-se d'una col·laboració de amb Charlie Puth, qui ja ha demostrat en nombroses ocasions el seu talent per composar i produir grans cançons com How Long o One Call Away.
I a nivell comercial, tampoc fa gaire bona pinta la cosa: les primeres prediccions apunten a que Small Talks podria no entrar al Hot 100 de Billboard. Fa més de dos anys que sempre acabo les ressenyes de la nova música de Katy Perry de la mateixa manera, però és la sensació que em desperta cada nou llançament de la californiana: crec que la fórmula de pop de ràdio que va convertir a Katy Perry en una superestrella ja no resulta efectiva, en general i en particular per ella. I hauria de fer un pas endavant cap algun altre estil. De fet, Witness ja va ser un pas endavant en la bona direcció sota el meu punt de vista, no un pas prou valent ni decidit com a mi m'hauria agradat. Però Small Talk és una cançó que podria haver tret al 2013 per acabar d'omplir Prism i hauria funcionat bé. Però com a senzill i veient com està el panorama pop actual, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada