Ahir a la nit, Bruno va oferir el segon concert que fa a Barcelona en el marc de la gira de presentació del seu tercer àlbum d'estudi 24k Magic. La primera va ser al Palau Sant Jordi l'Abril del 2017 i la segona a l'Estadi Olímpic ahir.
Per amenitzar la espera primer vam tenir l'actuació de DNCE, una formació que ja coneixia però a la que mai havia prestat massa atenció, i que van resultar una sorpresa positiva. La formació encapçalada per Nick Jonas van repassar les seves cançons, incloent els èxits Cake By The Ocean i Kissing Strangers, i van fer algun cover com la barreja de l'Oops I Did It Again de Britney Spears amb el Wannabe de les Spice Girls.
També vam tenir sobre l'escenari a DJ Rashida, qui va oferir un set ple de R&B dels anys 80 i 90 i que va tenir una rebuda força freda per part del públic.
Bruno Mars va apareixer sobre l'escenari de l'Estadi Olímpic LLuís Companys aproximadament a les 22:30, després d'una introducció on el talkbox (l'instrument que simula o robotitza la veu, fet servir a la cançó 24K Magic) preguntava al públic si estaven preparats per rebre'l. Les tres primeres cançons, excel·lents eleccions: totes tres cançons R&B, animades que ja van posar tot el públic a ballar: Finesse, 24k Magic i Treasure. A continuació, va seguir amb una de les cançons del seu disc del 2016: Perm, una cançó que mentiria si us digués que m'agrada.
A continuació, Bruno Mars va agafar la guitarra per interpretar Calling All My Lovelies, que com no podia ser d'una altra manera va contenir una trucada; per tornar al R&B amb Chunky i That's What I Like. I si feu números ja podeu veure que en aquestes alçades, ja havia presentat més de la meitat del seu 24K Magic. De fet, només presentaria una altra cançó del seu projecte més recent: Versace On The Floor.
Després va tornar a agafar la guitarra per reprendre dos cançons del seu primer disc Doo Wops & Hooligans que no m'esperava i em va fer molta il·lusió sentir: Marry You i Runaway Baby. Les va seguir un altre dels moments que més m'esperava: quan el hawaiià va dir que els seus companys necessitaven un descans i és va quedar sol sobre l'escenari amb el pianista per intrepretar When I Was Your Man.
Després d'un interludi de piano, que es va fer més llarg, Bruno Mars va tornar a l'escenari després d'un canvi de vestuari amb Locked Out Of Heaven i Just The Way You Are. De la segona en va cantar l'última tornada en castellà, com ja ha fet en altres ocasions anteriors. A continuació va tornar a desapareixer de l'escenari, per tornar-hi amb Uptown Funk com a gran final.La valoració del concert, òbviament, és molt positiva: Bruno Mars va presentar versions allargades de totes les cançons, a vegades afegint-ne una part de ball, altres amb interpretacions més dramàtiques o buscant la complicitat del públic. I tot i que si hagués pogut triar, hauria preferit més cançons i més curtes, s'ha de dir que a causa d'això no en va fer cap com la podem sentir al disc.
Pel que fa a la meva primera experiència a l'Estadi Olímpic en un concert, he de dir que prefereixo molt més els concerts al Palau Sant Jordi o en qualsevol recinte de dimensions més reduides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada