Top 10 millors albums de lany.

Fent aquesta llista m'he adonat una vegada més que el 2017 ha estat un any més aviat justet pel que fa a àlbums, però sigui com sigui aquests són els meus deu preferits.





10. Sam Feldt - Sunrise to Sunset

Sam Feldt ha llançat aquesta tardor els seus dos primers àlbums d'estudi, Sunrise i Sunset, que també es troben disponibles junts sota el nom Sunrise to Sunset, ja que són d'alguna manera dos cares de la mateixa manera. En total inclouren 24 cançons, que presenten bastanta varietat entre elles, però que tampoc no són les millors de la discografia d'aquest DJ holandès.


No single que jo més us recomano: Shot By My Own Gun, encara que sigui un intent desesperat de fer una cançó que soni a Avicii.

9. Taylor Swift - Reputation

El sisè disc de Taylor Swift ha estat un dels que més repercussió han tingut aquest any, només superat per Divide d'Ed Sheeran pel que fa a rellevància, trobo jo. Però musicalment és un disc molt mediocre, apostant per uns sons obscurs que intenten disfressar un pop molt bàsic que si haugés de definir en poques paraules seria: Dangerous Woman, però pitjor. El primer senzill del disc Look What You Made Me Do va ser un èxit internacional, però tot un despropòsit, tant pel que fa a música, com pel que fa a lletra i concepte (basar una cançó/vídeo en enfonsar als teus rivals, simplement no està bé). Tot i això el disc inclou també un bon número de cançons pop remarcables, com les potents I Did Something Bad i Don't Blame Me, la balada New Year's Day o les mid-tempo Dress i Call It What You Want.

Reputation ha estat un dels discos més exitosos de l'any arreu del món, havent superat els 2,4 milions de còpies amb un mes.

No single que jo més us recomano: Dont Blame Me

8. Kygo - Kids In Love

Kygo va estrenar el passat mes de Novembre el seu segon àlbum d'estudi, que tot i ser un molt bon disc no acabava de ser un pas endavant clar en relació amb el seu debut Cloud Nine, publicat un any i mig abans. Per dir-ne d'alguna manera, el disc té dos parts: l'àlbum Kids In Love en si i l'EP Stargazing, que s'inclou en l'edició física i on hi trobem la cançó més exitosa del noruec fins a la data It Ain't Me, que també se situa com una de les millors.

No single que jo més us recomano: Riding Shotgun

7. Mansionz

Mike Posner i Blackbear van decidir treballar en un projecte conjunt anomenat Mansionz i que va culminar amb el llançament d'un disc amb el nom de la formació el passat mes de Març. Generalment l'estil que predomina en aquest disc és el Hip-Hop però amb un enfocament alternatiu bastant interessant, malgrat que també hi ha lloc per el R&B i el pop. És un disc que està molt bé, tot i que no és gaire del meu estil i ser bastant menys encertat que el material de Mike Posner en solitari, sempre segons la meva opinió.

No single que jo més us recomano: Gorgeous

6. Katy Perry - Witness

Abans del llançament, tot apuntava a que el quart àlbum de Katy Perry seria excel·lent i revolucionari i també semblava això durant la promoció del seu primer senzill oficial Chained To The Rhythm. La cantant i compositora californiana havia promès un disc amb unes lletres més elaborades, quan finalment no va ser així en realitat, fins al punt que algunes cançons de Witness tenen lletres tan dolentes que arruïnen el resultat final. Musicalment, com a mínim, si que podem afirmar que va ser un pas endavant, encara que no tant com semblava que anava a ser. En conclusió, un disc correcte, possiblement el millor de la seva carrera, però també una gran decepció en conjunt i la pèrdua de la esperança que Katy Perry pugui portar-nos algun dia un treball discogràfic realment rodó.

No single que jo més us recomano: Déjà Vu

5. Ed Sheeran - Divide

Si parlem de repercussió dels senzills i rellevància, sens dubte Divide és l'àlbum de l'any: dos dels seus senzills (Shape Of You i Perfect) han estat números 1 mundials, i els altres dos també han tingut una repercussió molt més que destacable. Com és d'esperar en un disc d'un artista d'aquest estil, la producció i la instrumentació no són massa variades, però això ho compensa amb un espectre d'emocions i temes molt amplis, que van des de cançons d'un amor incondicional com Perfect a unes de desamor absolut com New Man, passant per els records de la infantesa a Castle On The Hill.

Ed Sheeran ha venut ja més de 8 milions de còpies del disc, cosa que converteix Divide ja en el disc més venut d'entre tots els llançats al 2017 i amb molta diferència.

No single que jo més us recomano: New Man

4. Fergie - Double Dutchess

Després de més de dos anys i mig des que va ser anunciat, el passat mes de setembre finalment veia la llum el segon treball discogràfic en solitari de Fergie: Double Dutchess. És un disc molt variat, i per això també té algun moment més desencertat, però malgrat aquesta irregularitat la sensació general és molt positiva (evidentment, sinó no seria en aquesta llista i menys en aquesta posició). Per compensar la espera, Fergie va acompanyar el llançament del disc amb un vídeoclip per cada cançó. Comercialment el rendiment d'aquest disc ha estat molt negatiu: no en tenim dades exactes de les còpies venudes fins ara a nivell mundial, però el que sí que sabem és que en la setmana del seu llançament no va vendre més de 20 milers de còpies als Estats i es va haver de conformar amb el número 18 del Billboard 200.

No single que jo més us recomano: Just Like You.

3. Lana Del Rey - Lust For Life

Després de, segons explica ella mateixa, haver dedicat quatre discos a fer el que ella volia, Lana Del Rey va dir que pel seu cinquè treball discogràfic s'enfocaria més al que sabia que el públic volia veure d'ella. I per això, a Lust For Life per primera vegada inclou col·laboracions en un disc seu, uns quants vídeos amb un bon pressupost i tornar una mica a un so que ens recorda al del seu debut del 2012 Born To Die. Comparant-lo amb els altres discos de la cantant, LFL ha estat bastant exitós, aconseguint el número 1 a les llistes d'àlbums dels principals mercats i una nominació als Grammys en la categoria de millor àlbum pop. És la tercera vegada que ella opta a un guardó d'aquests prestigiosos premis.

En general, Lust For Life té un enfocament molt més positiu que els seus altres projectes, cosa que podem saber només fent un cop d'ull a la portada i al títol.

No single que jo més us recomano: Heroin i Tomorrow Never Came, depenent si voleu a la Lana del Rey positiva o a la melancòlica de sempre

2. Zara Larsson - So Good

Després d'innumerables retards, al mes de Març, aquesta jove cantant sueca publicava el seu disc de debut internacional, el segon de la seva carrera. Havia estat avançant-ne cançons des del 2015, quan va estrenar Lush Life.

Malgrat ser un disc pop sense massa pretensions, aconsegueix complir el seu propòsit a la perfecció i a més troben cancons de tots els estils, des del pop (Don't let me be Yours) al hip hop (ain't my fault), passant per la balada Only You i els ritmes africans a Sundown, on col·labora amb el cantant nigerià WizKid.

No single que jo més us recomano: Sundown

1. Halsey - Hopeless Fountain Kingdom

I per mi el millor àlbum del 2017 és sens dubte, aquest tercer treball discogràfic/segon àlbum de duració completa de Halsey. HFK va sortir a principis del mes de Juny, amb un so molt pop, coherent però alhora variat. Un dels punts forts del disc també són les lletres, ja que cada cançó ens explica unes una petita història, que encara que ella diu que expliquen una història sencera, jo no l'hi veig.

Ha estat un èxit bastant remarcable per tractar-se d'una artista com Halsey, ja que primer amb Now Or Never la cantant va aconseguir el seu primer top 20 al Hot 100 de Billboard com a artista principal i després Bad At Love s'ha convertit en el seu primer top 10. HFK va debutar tant al número 1 als Estats Units com al Canadà, però la repercussió del disc a nivell internacional ha estat més limitada.

No single que jo més us recomano: Don't Play

Menció especial: Avici 01

Malgrat que queda fora al no ser un àlbum, i ser un EP, per mi el llançament més destacat de l'any és el d'Avicii, sense cap mena de dubte.