El passat divendres Fergie va publicar el seu segon àlbum en solitari Double Dutchess, que arribava acompanyat d'un projecte visual amb videoclips per totes les cançons (el qual no valoraré aquí). Ja coneixíem diverses cançons del disc: La Love, Milf Money, Life Goes On, Hungry i You Already Know.
Abans que res vull dir que faré la crítica del disc "sense rencor", és a dir, no contaré negativament el fet que hagi retrassat el disc més de dos anys ni entraré a valorar si la espera ha valgut la pena o no. En primer lloc, perquè em sembla que no sóc ningú per valorar-ho ni conec les circumstàncies de la vida personal de Fergie; i en segon lloc perquè últimament (I els últims llançaments d'Axwell & Ingrosso i Kygo m'hi han fet pensar) m'he adonat que es pot valorar un disc igual hagi arribat aviat o tard i n'hagin sortit abans 1 o 10 cançons.
Un cop aclarit això i posats en context: comencem.
El disc l'obre Hungry, una col·laboració amb Rick Ross que ja podíem escoltar des de fa unes setmanes. Es tracta d'una cançó trap amb una producció molt potent fins al punt que es pot fer difícil de sentir, però si realment tens ganes de sentir una cançó d'aquestes característiques, en el moment segurament t'encantarà. A continuació arriba Like It Ain't Nuttin', una cançó molt contundent i força experimental, que a mi no m'ha agradat gaire. La tercera pista l'ocupa l'actual senzill del disc, la col·laboració amb Nicki Minaj You Already Know. Es tracta d'una cançó hip-hop amb influències de la música Deep House dels anys 90 (que s'ha revisitat molt últimament). La versió que s'inclou a Double Dutchess no és la mateixa que va sortir com a senzill, ja que inclou una outro que condueix a la següent cançó Just Like You. Aquest és un aspecte del disc del qual encara no hem parlat i que la veritat és que està molt cuidat, ja que les cançons tenen en moltes ocasions introduccions o outros per que flueixin a la perfecció.
Com ja hem dit, el disc segueix amb Just Like You, la primera cançó realment pop que ens trobem al disc. Realment a mi m'ha agradat molt, tot i no ser res original i potser tenir un producció massa accentuada pel meu gust. Seguint en el mateix tema de desamor, però enfocat d'una manera més calmada i melancòlica arriba A Little Work, una power ballad que trobo molt encertada i que realment ens confirma sent només la cinquena cançó, que ens trobem amb un disc molt variat.
Les dos següents cançons ja les coneixem: Life Goes On i Milf Money. La primera em sembla un intent de fer un nou Big Girls Don't Cry sense gaire encert, tot i que igualment és una cançó que m'agrada. La segona la segueixo trobant una mica una broma de mal gust. A continuació trobem Save It Til Morning, una power ballad excel·lent on Fergie es llueix vocalment i que és un dels punts àlgids del disc sens dubte. El disc segueix amb Enchanté, una cançó amb aires tropicals on hi col·labora -de manera anecdòtica, està clar- el fill de Fergie Axl Jack de quatre anys. Realment és una cançó molt extranya en tots els aspectes: ja que té algunes parts en francès, un to infantil (Cosa evidentment feta expressament) i una estructura que et deixa força descolocat.
Double Dutchess és un disc molt variat, i tot i que sí que té els seus punts forts i els seus punts febles, trobo que els primers són molt més nombrosos que els segons. En general és molt millor del que m'esperava, i fins i tot diria que és un dels millors àlbums de l'any, juntament amb el de Lana del Rey, Halsey i Zara Larsson. Ara bé, tampoc no trobo que Double Dutchess sigui un disc que es mereixi una nota d'excel·lent, sinó més aviat de notable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada