Dijous al vespre va tenir lloc el concert de Rihanna a Barcelona dins la seva gira ANTI World Tour, que va començar al Març als Estats Units. Va ser la primera vegada que veia a Rihanna en directe. Sobre les 19 hores es van obrir les portes del Palau Sant Jordi, i amb elles les del recinte del pavelló, ja que en aquesta ocasió la cua es va fer fora d'aquest espai.
A les vuit actuava el primer dels dos teloners de la nit: DJ Mustard, que va oferir un set molt variat i entretingut, que combinava cançons Hip-Hop amb èxits Mainstream, com Hello d'Adele o Sorry de Justin Bieber; o fins i tot Crazy in Love de Beyoncé. La que no va fer sonar en cap moment és Nothing Is Promised. En el moment en el que el DJ començava a punxar, encara no havia arribat gran part dels assistents al concert.
Una hora més tard, i després d'una estona de pausa va pujar a l'escenari Big Sean, que va actuar durant aproximadament 40 minuts, que francament a mi se'm van fer llargs. Va interpretar cançons com Dance (Ass), One Man Can Change The World o Open Wide, i va tancar la seva actuació convidant a Mustard a tornar a l'escenari i demanant al públic que ballés
amb el dit del mig aixecat mentres ell interpretava I Don't Fuck With You.
Després de la seva actuació passaven els minuts i no sabiem ben bé quan faltava per a que Rihanna iniciés la seva actuació. Finalment la cantant va pujar a l'escenari quan ja passaven les 22:15.
Rihanna va apareixer a una punta de la pista mentres començaven a sonar els acords de piano de la seva cançó Stay, cançó amb la que va obrir l'espectacle. Va seguir amb Love The Way You Lie (Part II). Les dos primeres cançons les va interpretar des de l'escenari secundari, situat al mig de la pista.
Tot seguit va pujar a una passarel·la mòbil i transparent que la portaria a l'escenari principal posteriorment mentres començava a sonar les quatre notes de guitarra que es van repetint al llarg de Woo, la primera cançó d'ANTI de la nit. El joc de llums durant aquesta canço em va agradar especialment, ja que hi havien quatre posicions que anaven sincronitzades amb les quatre notes de la base de la cançó. Encara des de la pasarel·la va interpretar Sex With Me.
Un cop ja va haver acabat aquesta cançó, va anar definitivament a l'escenari principal, on es quedaria durant la resta del concert; per a cantar Birthday Cake d'una manera molt diferent de la versió d'estudi, el canvi més destacable de la qual era l'absència dels Claps. Amb Birthday Cake va iniciar una secció protagnitzada per cançons amb un so més urbà que va seguir amb Pour It Up i Numb, que també va interpretar en una nova versió que a mi em va costar de reconeixer al principi. La quarta i última cançó d'aquest segment va ser Bitch Better Have My Money, que sens dubte era una de les cançons més esperades pels fans. Mentres sonava la (Ja llarga, però allargada per a l'ocasió) Outro de Bitch Better Have My Money, Rihanna va desapareixer de l'escenari. Un cop es va haver acabat definitivament va haver-hi un instant de foscor i silenci, i els llums es van tornar a obrir mentres sonava l'interludi Goonight Gotham (Anteriorment conegut com a Only If For A Night).
A continuació, Rihanna apareixia de nou a l'escenari amb un vestuari diferent per interpretar Consideration. Va seguir amb Live Your Life (Que se la podria haver estalviat), Run This Town i All Of The Lights, totes tres originalment col·laboracions amb rapers, pel que només en va cantar la seva part. Rihanna va seguir amb Umbrella, l'èxit que la va catapultar a la fama definitivament, però només en va cantar la meitat (O menys de la meitat). Després va venit Desperado, i mentres al final de la cançó el guitarrista prenia el protagonisme,la de Barbados va tornar a despareixer.
Mentres es canviava de roba novament, un remix de Man Down (Molt bo, per cert) va servir d'interludi; mentres els ballarins prenien el protagonisme, però tampo sense fer res espectacular. Rihanna va tornar a l'escenari per a cantar, precisament, Man Down, i aquest moment va quedar una mica extrany. Man Down és la cançó que més diferent de la versió d'estudi va fer. Al llarg de l'espectacle va haver-hi moltes ovacions, però sens dubte la més forta va ser la que va tenir lloc quan va començar a sonar la base de Work. El concert va seguir amb una altra col·laboració amb Drake: Take Care. Em preguntava que passaria amb les parts del canadenc (Que acaba de començar la seva gira i que per tant ja sabiem que no faria una aparició sorpresa), i les van retallar. Encara que això fes que s'hagués d'escurçar, trobo que és millor que posar-ho gravat.
A continuació va venir la cançó més exitosa de la carrera de la cantant fins al moment: We Found Love, que va combinar amb How Deep Is Your Love de Calvin Harris. El mashup quedava perfecte, però deixava amb la sensació que no venia a res. Enllaçada a aquest mashup va venir Where Have You Been, una mica més lenta que a la versió d'estudi, cosa que li va fer perdre potència al drop. Mentres acabava Rihanna va desapareixer per a fer l'últim canvi de vestuari de la nit. Mentrestant, a l'escenari sonava un altre interludi i novament els ballarins prenien el protagonisme.
Mentres començava a sonar Needed Me, Rihanna va tornar a apareixer a l'escenari. Vaig trobar que aquesta cançó, que tampoc és de les meves preferides del disc, lluïa molt poc en directe. La segona cançó d'aquest últim segment va ser Same Ol' Mistakes, una cançó inclosa a ANTI, però que és un cover d'una cançó de Tame Impala. A contiunació va cantar FourFive Seconds, que va sonar sorprenent bé en solitari. Un cop és va acabar Rihanna va fer menció a la situació del món avui en dia, centrant-se en els atemptats del Niça (Que van produir-se mentres ella es trobava a aquesta ciutat i va tenir que cancel·lar el seu concert allà), la situació política inestable a Turquia i la violència policial als Estats Units just abans de començar Diamonds.
Després de Diamonds, amb tot el Palau Sant Jordi il·luminat per les llanternes dels mòbils, part del públic es va posar a corejar el títol de Love On The Brain, que Rihanna no va cantar en el seu anterior concert (a Lyon, dos dies abans) per problemes vocals. I com no podia ser d'una altra manera, la de Barbados la va cantar, encara que a mitges. Finalment, Rihanna va interpretar Kiss It Better, també una mica a mitges. Un cop va acabar de cantar aquesta última cançó i mentres la banda seguia tocant, ella va apropar-se al públic per signar còpies d'ANTI i recollir els regals, que els fans li van llançar a l'escenari al llarg del concert i que ella va prometre que després del concert s'emportaria a casa. Alhesores va despareixer definitivament, i en una pantalla van anar passant els crèdits de la gira, mentres sonava l'instrumental de Higher. Jo realment m'esperava qye la cantant tornaria a l'escenari, però no ho va fer. Van acabar els crèdits i els llums del Palau Sant Jordi es van obrir, deixant clar que ja no tornaria a sortir.
La primera impressió al acabar el concert va ser bona, però només va ser necessari parar-se a pensar un segon per a que passes a ser agredolça: sí que es veritat que m'ho vaig passar molt bé,que va ser emocionant veure-la en directe i que vocalment va complir; però el concert no va ser gaire extens (no va arribar a 1h30 de duració), ella deixava molta part de les cançons que cantés el public (i per tant no ho feia) i ni el vestuari, ni els ballarins, ni l'escenari van ser res espectacular. Però, com ja he dit abans, encara que no va ser un espectacle d'excel·lent (però de notable sí), va ser una experiència que em va encantar i que va valer molt la pena. I res pot substituir la emoció de veure un artista en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada