Crítica: This Is Acting

Després de mesos d'espera per fi Sia publicava This Is Acting divendres passat. Aquest és el seu setè àlbum d'estudi i arriba un any i mig després de 1000 Forms Of Fear, l'àlbum amb el que va aconseguir per primera vegada èxit mainstream.
La cançó que obre el disc és Bird Set Free, que Sia va composar inicialment per a la banda sonora de la pel·lícula Pitch Perfect 2, i posteriorment la va oferir a Rihanna i a Adele, que fins i tot va arribar a gravar-la per al seu àlbum 25, però en tots tres casos va acabar essent descartada. La veritat és que trobo que és una molt bona cançó, però no aporta res nou. És una power-ballad, és a dir una balada amb una percussió molt destacada, el gènere que més trobarem al llarg del disc.




A Bird Set Free la segueix Alive, la cançó que Sia va publicar com a primer senzill del disc i que segons el meu criteri va ser una de les pitjors eleccions possibles. Igual que la primera pista, és una power-ballad, però en algunes parts de les cançons, en especial el final a Sia se li trenca la veu, per dir-ho d'alguna manera, i aquest efecte (Tot i que ja sé que està buscat expressament) no m'agrada. Per la resta, la trobo una cançó molt normaleta. Aquesta cançó també anava a ser per a 25 d'Adele.



La tercera pista és One Milion Bullets, una altra power-ballad, en aquest cas més encertada que Alive però menys que Bird Set Free. És una bona cançó però no té res que no tinguin una dotzena més de cançons de Sia. Per si us ho esteu preguntant, aquesta cançó anava a ser interpretada per Katy Perry, però l'australiana ja ha dit que es va alegrar quan va saber que ella no la volia i que per tant se la podria quedar per ella.



A continuació ve Move Your Body, una cançó en la que veiem a Sia en un gènere en el que pensava que no veuriem mai: el pop llatí, i a més amb un molt bon resultat. Com segurament ja endevinareu si sentiu la cançó, Sia va composar Move Your Body per a Shakira, però la cantant colombiana va decidir deixar-la.



La cinquena pista la ocupa Unstoppable, una altra Power Ballad on ens tornem a trobar amb el problema principal del disc: és una cançó molt bona, però bastant previsible. Però de fet, sí que teuna cosa innovadora: els ritmes trap de la última tornada.




Tot seguit arriba una de les millors cançons de disc: Cheap Thrills, una cançó que Sia va composar inicalment per a ANTI de Rihanna, però que va ser descartada ja que la cantant de Barbados va optar per incloure només cançons composades per ella al seu disc. Aquesta cançó és la que té més potencial d'èxit, i de fet és el segon senzill del disc i en teoria va començar a sonar a les ràdios de tot el món ahir. Es tracta d'una cançó pop amb influència tropical.



La segueix una altra cançó que anava a ser per a ANTI: Reaper, tot i que jo crec que aquesta cançó la interpreta millor Sia del que ho hauria fet Rihanna, ja que té un aire despreocupat que trobo que no té res a veure amb l'actitut de Rihanna.



La vuitena pista torna a ser una power ballad: House On Fire. Sia ha explicat que va enviar aquesta cançó a Rihanna per a ANTI, però que immediatament va demanar-li si podia quedar-se la ella. Rihanna no hi va posar cap problema. És una de les millors balades del disc.



La següent cançó que ens trobem al avançar pel disc és Footprints, que inicialment anava a ser per a Beyoncé. No vull dir res més, però segurament si heu sentit 1000 Forms Of Fear la melodia us sonarà, ja que és igual que la d'una cançó de l'anterior disc de Sia.



A la pista número 10 ens trobem Sweet Design, una cançó uptempo que sona molt diferent a la resta de cançons del disc. M'ha agradat bastant però els scratches que fa servir fa que soni totalment antiquada.



Però ràpidament tornem a les balades amb Broken Glass. És una cançó bona, però els dos canvis de tonalitat em sobren totalment.



La edició estàndard del disc s'acaba amb Space Between una balada (Ara sí, no una power-ballad).
El resultat és molt bo, i jo trobo molt millors aquest tipus de balades que les altres.




Era evident que This Is Acting seria comparat amb 1000 Forms Of Fear, i la primera sensació ha estat diferent. Si l'anterior treball discogràfic de Sia em va deixar amb la boca oberta, aquest no. I el problema no és que sigui molt pitjor, sinó que senzillament no és millor. A més és menys variat, ja que més de la meitat del disc són balades, i tot i que a mi normalment m'agraden ho trobo excessiu. Això sí, individualment cada cançó (O com a mínim la majoria) és molt bona, i no hi ha cap cançó que trobi desencertada.
Sigui com sigui, This Is Acting és un àlbum molt recomanable, tot i que li manqui varietat i trobi que no fa cap pas endavant respecte a l'anterior disc de Sia.