SINGLES:
Rihanna va llançar sis senzills de Loud. Jo opino que és un nombre bastant excessiu per tractar-se d'un àlbum de 11 pistes.
Only Girl (In The World)
El primer senzill del disc va ser tot un èxit: Va arribar a la primera posició de les llistes de 15 països, a la del Hot 100 i a la de la llista Europea. A més va guanyar el grammy a millor gravació dance.
What's My Name
El segon senzill també va aconseguir molt bones posicions a les llistes: va encapçalar el Hot 100 i les llistes de 6 països més. A molts dels països que no va arribar a la primera posició va arribar al top 5.
S&M
Tercer senzill de Loud, i tercer número 1 d'aquest àlbum per a Rihanna. Rihanna va llançar dos versions de la cançó: una en solitari (La inclosa a Loud i de la que va fer videoclip) i una altra amb Britney Spears.
Man Down
Després de tres números 1, a Rihanna li va tocar el primer flop de l'àlbum. Sí, és una de les millors cançons de Rihanna, però a la posició més alta del Hot 100 a la que va arribar va ser la cinquanta nou. Desconec el perquè, però a l'únic país on aquesta cançó va arribar al número 1 és França. A més va ser la novena cançó més venuda a França l'any 2011.
California King Bed
El següent senzill de Loud (Es va llançar després que Man Down, encara que el vídeo s'estrenés abans) va ser California King Bed, que va tenir un èxit bastant moderat. Va arribar a la 37ena posició del Hot 100 i al número 1 de tres països.
Cheers
El sisè i últim senzill de Loud va ser la cançó Cheers. Aquesta cançó no va tenir tampoc gaire èxit, la màxima posició que va assolir al Hot 100 és la 74, però no està malament si tenim en compte que és un sisè senzill i que Rihanna no va fer res per promocionar-la.
Mentres estava promocionant Loud, Rihanna també va fer algunes col·laboracions molt remarcables:
- Love The Way You Lie, d'Eminem. La cançó més exitosa en el seu moment.
- Who's That Chick, de David Guetta.
- Fly de Nicki Minaj
Encara que quan va sortir Loud em va decepcionar bastant, ja que el considerava un pas enrere després de Rated R, amb el temps m'ha anat agradant cada vegada més, al contrari que la resta de treballs de la cantant de Barbados. El que sí que passa és que hi ha algunes cançons que a mi em fa la impressió que són per plenar, i en un àlbum de deu pistes no n'hi hauria d'haver. A nivell d'estètica crec que és la millor era de Rihanna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada