Crítica: Stories

El divendres es va posar a la venda Stories, el segon àlbum d'Avicii, i  el que per mi era l'àlbum més esperat de l'any (Si R8 no surt). Tenia unes expectatives realment altes per a aquest disc, les haurà complert Stories? Continueu llegint si ho voleu descobrir.
Stories comença amb una cançó que tots coneixem ja de sobres: Waiting For Love. Avicii la va estrenar al UMF al març i al maig es va posar a la venda. Com també segurament sabreu, aquesta producció progressive house està co-composada per Martin Garrix i Simon Aldred, qui també hi posa la veu.

Segueix amb Talk To Myself, on Avicii combina el seu so habitual amb sintetitzadors retro i alguns sons que són més aviat propis del Deep House. Aquesta cançó, que compta amb la veu de Sterling Fox, fa bastants mesos que sona als sets del suec, encara que inicialment ho va fer sota el títol de Some Nights.
La tercera pista és Touch Me, on tornen a ser presents els sons retro. Encara que la producció és excel·lent, la part vocal no m'acaba de convencer. Després ve Ten More Days, que podríem dir que és l'Addicted To You de Stories: Una cançó més aviat downtempo, sense drop i on el protagonisme cau més en la veu de Zak Abel que en la producció.

A la cinquena pista ens hi trobem una altra cançó que ja coneixem: For A Better Day, on hi col·labora Alex Ebert. Després arriba Broken Arrows, cançó en la qual Avicii col·labora amb el cantant de conutry Zac Brown. Com possiblement ja sabreu, la versió inclosa a Stories no és la mateixa que Avicii va estrenar el seu podcast al Juliol, sinó que és una versió diferent, més lenta i molt menys ballable. Jo em quedo amb la versió inicial, que transmetia moltíssima energia.
Tot seguit arriba True Belieber, una de les cançons incloses al disc que més temps fa que Avicii punxa. Encara que el drop d'aquesta cançó no m'ha semblat res extraordinari (Però tampoc està gens malament), els sintetitzadors durant les estrofes ho compensen

A continuació ve City Lights, que és la cançó que més temps fa que Avicii va estrenar, i compta amb la veu de Noonie Bao. Encara que aquesta pista esra molt esperada entre els fans del DJ suec, tampoc trobo que sigui res de l'altre món. La novena pista l'ocupa un altre dels senzills del disc: Pure Grinding, on Avicii s'endinsa al Hip-Hop per primera i -de moment- única vegada en la seva carrera. Després arriba Sunset Jesus, on el productor i DJ d'Estocolm reutilitza la mateixa melodia que a la versió Avicii By Avicii de Dear Boy. Encara que a mi això en principi no em feia gaire gràcia, és la millor cançó de Stories segons el meu criteri. Les estrofes tenen un aire rock, que m'ha recordat especialment a Green Day. Així Avicii ens compensa que finalment No Pleasing A Woman  (On col·laborava amb Billie Joe Armstrong, vocalista de la banda) no hagi format part de la versió definitiva de Stories.

A Sunset Jesus la segueix Can't Catch Me, una altra cançó que Avicii va estrenar al seu podcast. A Can't Catch Me, Avicii fusiona la música electrònica i el Reggae. Això no és nou, però ho fa de manera molt diferent a com s'ha fet en altres ocasions com a Make it Bun Dem de Skrillex o Booyah de Showtek. Stories segueix amb Somewhere in Stockholm, una cançó que el DJ i productor dedica a la seva ciutat natal. En aquest tema Avicii busca crear una atmosfera èpica, cosa que a mi no m'agrada. Tot i així és una bona cançó. Després arriba Trouble, una cançó on Avicii torna al so Country + Música electrònica de Wake Me Up i Hey Brother, per citar les cançons més conegudes on aquest estil és present. És una molt bona cançó, però no se m'ha passat per alt que té la mateixa harmonia que The Days.

La edició que ens ha arribat a Espanya de Stories s'acaba a la catorzena pista amb Gonna Love Ya, una cançó més que correcta i que és un excel·lent tancament per al disc, però a la que trobo que li falta una mica de velocitat. En alguns països després d'aquesta cançó s'hi inclouen The Days i The Nights (Japó) o només The Nights (Regne Unit).


Innegablement Stories és un gran àlbum, per mi és un dels millors llançaments d'aquest 2015. Però m'ha deixat la sensació que podria haver estat millor si hagués optat per incloure cançons com Heaven (Que va estrenar al seu podcast). Avicii ja ha dit que moltes bones cançons han acabat descartades i que no descarta un altre volum. Però deixant de banda això, repeteixo que és un àlbum realment excel·lent, i si l'hi hagués de donar una nota sobre 10 (Cosa que no m'agrada gaire fer) li donaria un 8,5.

Es veu que a Stories Avicii ha buscat experimentar amb sons nous sense deixar de banda el so de True, pel que si no us va acabar d'agradar del tot el debut de l'artista suec, és possible que Stories us agradi. Si True us va agradar, Stories us agradarà com a mínim igual.




Altres crítiques de Stories:

Billboard 3/5
YourEDM
Rolling Stone  2/5