El disc comença amb Let Me Feel, una cançó que segurament ja coneixeu, ja que va sortir a l'Octubre i va ser número 1 de la llista d'aquest blog. La segona pista és At Night d'Arno Cost i Arias, una producció progressive house fantàstica, suau però ballable i apta per a sonar als Festivals. Una grata sorpresa.
La tercera pista és PUMP de Felguk i Syn Cole. El curiós de PUMP és que és la col·laboració entre Syn Cole que ens té acostumats a produir electropop i un Progressive House molt suau i Felguk, que ens té acostumats a fer música molt contundent. Així que comença amb una melodia amb sons habituals de les produccions de Syn Cole fins al drop, que és molt contundent. En part sembla un mashup, però almenys un de ben fet.
Després arriba un altre tema conegudíssim: Ghost, de Tom Swoon, Rico & Miella i Stadium X, que va sortir al desembre per Protocol Recordings. La següent cançó és Katana de No Mondays i Ryan S, una de les produccions més fluixes del disc en la meva opinió. Sons orientals (Massa pel meu gust) i contundència (massa pel meu gust).
La sisena pista és Luminate de Blinders i Tom Tyger, que tampo m'acaba de convencer. Després arriba Chains de Mark Hertz. Tampoc m'agrada gaire. Massa contundència.ç
A continuació tres cançons que ja coneixem: Lift de Don Palm i Deniz Koyu, Demons de Paris Blohm amb Charles i Sirene de Blinders.
La onzena pista és una remescla de Howl at The Moon de StadiumX i Taylr Renee que li dona un toc més festivaler. Correcta, però prefereixo la original. La dotzena i penúltima pista és Young de Sam Void, que tampoc no m'acaba de convencer.
El disc acaba amb una remescla Deep House de Like Home, original de Nicky Romero i Nervo, feta per ASK: Replay.
Cançons que falten a l'edició de Spotify:
- Nicky Romero, Volt & State - Warriors (Sortirà com a single el dia 30 de Març)
- Paris & Simo feat. Rico & Miella - Get Back
- Magnificence - Echoes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada